dimarts, 8 de setembre del 2026

La bufetada de l'Informe PISA a Espanya i al món

No per ser un resultat sospitat, l'informe PISA que avui s'ha fet public, deixa de ser una enorme bufetada pel sistema educatiu espanyol (i en gran mensual, una bufetada mundial, un enorme toc d'atenció).  Espanya no només està per sota del promig dels països de la OCDE, sino que els resultats, en assignatures de Ciències, està al nivell més baix dels darrers 10 anys. 


Algú s'ho hauria de fer mirar. 

Els resultats de Catalunya s'han exclòs de la tabulació per tenir una mostra no representativa degut a una exclussió del 23,2% de la mostra, la qual cosa és un escàndol, ara bé, essent realistes, sense aquest percentatge d'exclussions, el resultat de Catalunya en Ciències es situa a 500 (molt per sobre de la mitja de la OCDE i immediatament per sota de Suïssa (501)). 

Potser tota aquesta mandanga de l'escosa inclusiva i no deixar ningú enrere ens ho hauríem de fer mirar. La nota més alta l'ha tret el Japó, amb uns aclaparadors 538 punts! (que ningú no em titlli de racista ni de classista, però al Japó pràcticament no hi ha immigració, i això no és una opinió, són fets i dades).

Els resultats mundials de l'informe PISA posen de manifest que, globlament, no anem bé. Als Estats Units  la comprensió lectora està al nivell més baix dels darrers 25 anys, i els resultats de matemàtiques els pitjors des de l'any 2000, segons publica a la seva edició d'avui el New York Times.


Estem en una situació de tempesta perfecta. Una concatenació de circumstàncies diverses ens han portat on som, i la mala notícia és que, com no s'hi posi remei ben aviat (ja fem tard), la situació no farà sino empitjorar.

I d'aquest naufragi col·lectiu tan impressionant no es pot culpabilitzar només els Governs, però aquests en tenen una considerable responsabilitat (el Departament d'Ensenyament, ple de mediocres funcionaris "wokes" -perdonin el barbarisme però escriuria barbaritats que encara se'm girarien en contra- ha estat un gran contribuÏdor). Escribia avui a La Vanguardia la Susana Quadrado: "Una primera i demolidora conclusió: el sistema educatiu produeix més deficiència que excel·lència. Una segona: ningú no assumirà responsabilitats" (...) "Per escriure-ho de forma més curta, el rigor, la disciplina i l'esforç se n'han anat a prendre vent i d'aquí plora la criatura".

Als nostres mestres, en la seva immensa majoria gran professionals (jo aquí faria dues categories: els que tenen des de 35 anys en amunt, que ho són i els més joves, que han estat formats i educats en aquesta cultura d'aquest bonisme que tan mal ha fet no a l'ensenyament en particular sinó al món en general) se'ls ha desposseït de tota autoritat, se'ls ha omplert les aules de més alumnes dels que poden gestionar i se'ls ha exigit absorbir alumnes que no tenen la mínima competència lingüística per seguir el ritme normal i se'ls ha abduït amb l'absurda necessitat de l'aprovat general. Mai un "no deixar ningú enrere" havia estat tan errat, tan curt-terminista, tan estupid.

I per acabar-ho de reblar, han d'aguantar a les classes ordinàries persones amb problemes de salut mental que haurien d'estar en aules d'educació especial (perquè no hi ha recursos, diuen, diuen...).

I aquesta situació estructural provocada per la mediocritat i l'estupidesa de la classe política que ha convertit un sistema que era d'excel·lència en un sistema d'absurd nihilisme, se li ha d'afegir el problema dels mòbils, de la manca d'interès (amb notabilíssimes excepcions) de la majoria de pares que continuen convençuts, per irresponsabilitat o ignorància, que l'escola ha de fer-ho tot en relació a l'educació dels seus cadells (m'explicava una logopeda amiga l'altre dia que pares dels seus alumnes tenen un vocabulari que difícilment supera les 100 paraules) i d'una intel·ligència artificial que ens ha esclatat de cop a la cara i a la que, de moment, ningú ha estat capaç de posar-hi fre, ni de regular-la de forma que sigui una veritable eina d'aprenentatge i no una arma de destrucció de l'esforç, la concentració, la recerca, la perseverança i l'esperit crític dels nostres joves.

Francament, no veig gaires motius per l'optimisme, i tan de bo, tan de bo, que estigui equivocat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada