No he llegit gaire biografies a la meva vida, és un gènere que no em sol emocionar. Amb dues excepcions, la vida de Gai Juli Cèsar, un personatge fascinant, i de les moltes que hi ha, una de les més interessants és la d'Adrian Goldsworthy (La Esfera de los Libros, 2011), "César: la biografía definitiva", i més nostrada, la vida de Josep Pla, que he acabat de llegir (i rellegir), aquesta setmana.
De biografies d'en Josep Pla n'hi ha també moltíssimes -la seva vida va despertar una fascinació tan gran que ha estat un personatge molt estudiat- però la que us presento en l'article d'avui, és, com en el cas de Goldsworthy, la biografia definitiva, la més exaustiva, la més completa, de la que jo no en tenia coneixement (no es pot estar sempre al dia de tot el que es publica) i que un company de feina, un gran "planòfil" per dir-ho d'alguna manera, em va fer descobrir.
El llibre es titula "Un cor furtiu, Vida de Josep Pla" (Edicions Destino, 2024), un extraordinari i profund recorregut per la vida, l'obra i el pensament del més gran escriptor català de tots els temps.
El llibre és una obra col·losal i extensa (1533 pàgines), no apta pels que no tenen paciència. Es tracta d'una biografia que, com un bon vi, cal degustar a poc a poc, pausadament, i que requereix temps i un esforç actiu del lector per a poder-lo gaudir. És a dir, no es tracta d'un llibre que es pugui llegir al llit a la nit abans d'anar a dormir. Li cal llum natural, una bona butaca i hores de lectura.
"Un cor furtiu" és un treball de recerca extraordinari al que el professor de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona, Xavier Pla (Girona, 1996) que, malgrat el cognom no té cap mena de parentiu amb l'escriptor, hi ha dedicat uns quants anys de la seva vida. Xavier Pla ha escrit altres obres sobre en Josep Pla però cap tan documentat i amb la revelació de tant de material inèdit.
El llibre explora exaustivament la vida d'en Pla des de la seva etapa d'estudiant internat als "Maristes" de Girona, fins a la seva mort, a Llofriu el dia de Sant Jordi de 1981. Va tenir una mala salut de ferro, malgrat el seu alcoholisme i tabaquisme, que el van acompanyar tota la vida, fins i tot després de sobreviure a dos infarts.
Pla va viure moltes vides, i amb la seva biografia trobem també a "Un cor furtiu" la història de Catalunya, Espanya, Europa i Amèrica del Segle XX. Pla, advocat de formació acadèmica era un home molt particular. De molt jove va tenir clar que una de les seves moltes obsessisons seria l'escriptura (el seu amic Alexandre Plana, que estava secretament enamorat de Pla va ser decisiu en el naixement d'aquesta vocació). Plana el va introduir al cercle dels intel·lectuals de l'Ateneu Barcelonès, i allí va conèixer Josep Maria de Segarra, Eugeni d'Ors, etc.
El gran mèrit de Josep Pla, de forma indiscutida un dels millors prosistes de la història en llengua Catalana, sino el millor, va ser la seva capacitat de renovar la literatura del moment, a partir de l'observació i la transcripció del que veia i sentia amb llenguatge natural, fugint d'estils rebuscats i impostats, i partint d'una sòlida base de lectures, entre les que destaquen les d'Horaci.
Amb vint-i- dos anys se'n va anar a Paris de corresponsal del diari "La publicitat", després vingué "La Veu de Catalunya" i va ser corresponsal també a Berlin, Itàlia, Portugal i Madrid. De la seva estada a Berlín relata que fins i tot va arribar a entrevistar, juntament amb Eugeni Xammar, a Adolf Hitler (1923) , tot i que hi ha diverses fonts que diuen que va ser inventada.
Encara que molts tenim la imatge del Pla que va col·laborar amb el franquisme, va ser sempre un Catalanista moderat i als seus anys de joventut un ferm convençut que l'única forma de relacionar-se amb Espanya seria la independència. Va treballar amb Macià i amb Cambó (amb qui per cert, van acabar enemistats).
La família, en particular la mare, el seu germà Pere (pel que sentia una gran admiració) i les seves germanes, van ser un puntal a la seva vida. En canvi s'avergonyia del seu pare, que considerava un pusilànime i un fracassat, especialment per a gestionar negocis.
Misogen declarat (un ferm convençut que les dones tenien un paper secundari a la cultura i a la vida -va fer els seus famosos "Homenots" però mai una sola "Donagassa"-), hi va haver moltes dones a la seva vida, la més important va ser Adi Enberg, filla del cònsul danès a Barcelona, amb qui es va conèixer a Paris i fins i tot van arribar a casar-se a Londres. Malgrat amors i desamors -i un maltracte que va anar empitjorant amb els anys- Adi li va fer costat tota la vida. Però també hi va haver Aurora Perea, que va conèixer en un prostíbul de Sant Feliu de Guíxols i va ser el segon gran amor de la seva vida, i finalment Consuelo Ortega, una gitana catalana a qui li va arribar a comprar una casa a Cadaqués. Va fins i tot flirtjar amb l'homosexualitat. L'hedonisme de Pla no coneixia límits: menjar, fumar, beure alcohol i les relacions amb moltes dones van ser una constant a la seva vida.
Pla va ser una persona molt tímida i insegura tota la seva vida. Mai va ser del tot feliç i mai va estar convençut del tot de si era o no era un bon escriptor. Sempre el va perseguir la polèmica. El seu conservadurisme el va fer marxar de Barcelona les primeres setmanes de la Guerra Civil, perquè la seva vida perillava. Ell i l'Adi van acabar a Marsella on van col·laborar amb els serveis d'informació de Franco, i això hi va haver molts intel·lectuals que no li van perdonar mai (per exemple, mai se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes).
Per a molts catalanistes, Pla ve ser sempre considerat un traïdor, quan probablement va ser un dels que va fer més per a aconseguir tornar a publicar en llengua catalana, utilitzant els seus contactes dins del règim de Franco. Franco no només no li va agradar mai sino que, a diferència de Salazar, el dictador portuguès, mai li va tenir ni el més mínim respecte moral ni intel·lectual.
Un episodi poc conegut de la seva vida van ser els viatges clandestins a França per a entrevistar-se amb Josep Terradellas a qui li va redactar una mena de quadern de bitàcora de com haurien de ser les relacions entre Catalunya i Espanya (el "contracte", que en deia en Terradellas). L'any 1980 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla d'Or de la Generalitat.
Com he escrit abans, Pla va ser un inconformista, i mai va estar content del tot amb el que escrivia, malgrat que la seva obra completa consta de 38 volums. Va escriure en una ocasió: "Tots els meus llibres són provisoris. El desig de tornar-los a veure i tornar-los a fer és permament". Un exemple és "El quadern gris", que va reescriure en múltiples ocasions.
Finalment, voldria deixar constància que si sabem tant de la vida d'en Josep Pla és per la correspondència que es va intercanviar amb els seus familiars, amics i molts intel·lectuals i personatges molt influents de la seva època. Pla, posseït per una mena de síndrome de Diògenes, ho guardava absolutament tot. I és això ha fet possible que haguem pogut conèixer moltes facetes d'una vida fascinant. Avui en dia, on tot passa molt de pressa, tot és efímer i la correspondència d'avui, la missatgeria electrònica, no té cap mena de "glamour", fer una biografia com la d'en Pla, seria del tot impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada