Fa molts anys, tants com 27, jo era amb l'Anna a Puigcerdà i l'Adrià tenia quatre mesos. Corria l'any 1999 (octubre) i hi havia eleccions autonòmiques. La Vanguardia tenia aleshores com a col·laborador (i encara durant uns quants anys més -des de 1988 fins a 2017) un gran columnista, el periodista asturià Gregorio Morán, que escrivia cada dissabte al diari una columna (mítica) que es titulava: "Sabatinas intempestivas".
Morán, que venia del comunisme i de la lluita anti-franquista era un esperit lliure. En els temps de la premsa només escrita jo sempre m'esperava els dissabtes per a comprar el diari del que, de vegades, només llegia la seva columna. Jo algunes vegades discrepava de la seva opinió (sobre tot quan parlava -sempre en clau negativa- sobre el nacionalisme català), però sempre, sempre des del respecte per posicions absolutament ben documentades i raonades. Durant el mes d'octubre de 1999, i en coincidència amb les eleccions autonòmiques de Catalunya, Morán va fer un perfil de tots els candidats que concorrien a les eleccions, en ordre creixent de vots, essent l'últim article, el que havia de retratar Jordi Pujol, president de la Generalitat i candidat a la reelecció.
Morán va escriure l'article que s'havia de publicar el dia 9 d'octubre de 1999 que no va arribar a sortir a La Vanguardia perquè Grup Godó el va censurar.
No he estat capaç de trobar tot l'article, però el més proper és un fragment que he trobat gràcies a l'ajut de la Intel·ligència Artificial (com a assistent de recerca és un 10!) i paradoxalment -la cosa sembla feta expressament- Gemini AI, m'ha remès a la següent resposta, que no puc evitar de reproduir aquí (disculpin la falta de modèstia):
La doblez pujoliana es uno de los hallazgos de la historia contemporánea de este país. Ha conseguido hacer de la doblez una moral. Entre el personaje real y el que la gente se quiere creer hay tal diferencia que el resultado es un producto genuino; él es él y su doblez. No miente, sencillamente olvida decir la verdad. No tiene ningún apego al dinero, le basta con el que tiene su mujer. Le importa un comino la familia, pero con tal de estar tranquilo en su propia casa acepta todos los trágalas que le presentan. No es un hombre corrupto, sencillamente no pregunta de dónde salió el Lamborghini de su retoño, ni los éxitos empresariales de la floristería de su señora, por citar sólo lo más vulgar y llamativo.
Y esta doblez pujoliana, que es el privilegio mejor guardado del olimpo, ha cimentado el denominado oasis catalán al que me referí en las anteriores elecciones autonómicas después de un par de desayunos personales con el President."
Tot això ve a col·lació perquè el que succeia el 1999 continua succeint a l'actualitat.
Hem sabut darrerament que un altre reputat columnista i col·laborador de La Vanguardia, el notari Juan José López Burniol, ha estat convidat a deixar la seva col·laboració al diari després de...20 anys! per un article que no va ser publicat ja que els editors del diari el van censurar i que es titulava "La revancha".
El que era possible durant bona part del Segle XX, és a dir, practicar la censura d'opinió, és totalment impossible al Segle XXI. En el món de la comunicació immediata, les "fake news" i un món hiperconnectat, la censura és quelcom tan impossible com posar portes al cel.
I tot i que alguns mitjans de comunicació (com per exemple el diari Ara, sorprenentment) han estat a favor de censurar l'article (en una opinió de David Miró totalment respectable però que no comparteixo), amb l'argument que reprodueixo de forma literal (del seu article de 24 d'agost), no puc estar d'acord amb cap mena de censura:
"(...) L'últim exemple ha estat el del notari Juan José López Burniol a La Vanguardia. En aquests casos crec necessari fer pedagogia per explicar per què és una obligació dels diaris exercir la censura. Els mitjans tenen una línia editorial, que s'expressa a través dels editorials, i després tenen una línia editorial ampliada que dibuixa un marc que comprèn tot el que és publicable en aquell diari. La premissa és molt clara: un mitjà no té per què coincidir amb l'opinió dels seus articulistes, però sí que té una responsabilitat social davant la societat i, per tant, ha de decidir de quines idees vol fer ser altaveu i de quines no".
López Burniol, que recordem pels qui no ho saben que tot i ser un personatge molt "d'ordre", com a bon notari i en conseqüència home de dretes (no he conegut cap notari d'esquerres i de notaris en conec uns quants) va signar un manifest en contra de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya (26 de novembre de 2009).
Però a l'article censurat López Burniol planteja que a Espanya hi ha des de fa anys una polarització creixent que defineix com a "guerra civil híbrida", és a dir, una fractura social provocada pel bloqueig institucional i la divisió de la societat en dos blocs irreconciliables, com va succeir en els fets i circumstàncies que van conduir al cop d'estat de 1936 i a la posterior Guerra Civil Espanyola.
López Burniol augura que aquesta confrontació, sempre present, es va agreujar durant el mandat de Rodríguez Zapatero i s'ha fet més gran amb Pedro Sánchez. Fins i tot arriba a plantejar que la idea subjacent és que la crisi del sistema podria acabar en una Tercera República plurinacional i confederal que constituiria la fi d'Espanya com l'hem coneguda des de fa cinc-cents anys.
Respecto l'opinió d'en David Miró, però tot i així, jo, si hagués estat l'editor de La Vanguardia, hagués publicat l'article primer, i en tot cas després, invocant diferències irreconciliables amb la línia editorial del rotatiu, hagués fet fora López Burniol. Però com diu la dita castellana: "Cada maestrillo tiene su librillo".
Jo, per a qui ho vulgui llegir, i fer-se'n una opinió, els deixo l'enllaç on podran descarregar-se l'article i jutjar per vostès mateixos, si no ho han fet ja, però l'article està disponible a diferents mitjans (amb l'autorització de l'autor, entre d'altres a El Periódico i The Objective, mitjà per cert, en el que va col·laborar Gregorio Morán quan va ser expulsat també de Crónica Global i Vozpópuli...).
https://theobjective.com/medios/2026-08-24/lopez-burniol-sale-vanguardia-censura-columna-critica-sanchez/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada