No és la primera vegada que em queixo sobre les vagues dels mestres. Per molts motius, alguns dels quals els vaig escriure el dia 27 de març en un article que es titulava "Ciutadans de primera i ciutadans de segona".
Durant les vagues d'aquells dies jo vaig afagar un emprenyament notable perquè ja a l'Avinguda Terradellas (aquell dia anava cap a l'autopista per anar a Barcelona), hi havia tres mestres amb pancarta que es dedicaven a fer posar vermell el semàfor amb polsador que hi ha a la rotonda de Fontajau, només pel pur fet de fer aturar i emprenyar els conductors. Després vaig veure que van tallar la sortida a Girona Sud, generant un embús monumental. Vaja, tot molt democràtic i normal.
Si per reivindicar el que el col·lectiu considera els seus drets han de -perdonin la vulgaritat- putejar la resta de conciutadans, doncs què volen que els digui. El xantatge i la coacció no són pas precisament gaire democràtics. I això en un context en el que els sindicats UGT i Comissions Obreres, havien arribat a un acord amb el Govern.
Se'ns podrà dir que aquí qui talla el bacallà és el sindicat de classe, la USTEC, és el majoritari a l'ensenyament a Catalunya, com el SEMAF ho és del de maquinistes, que utilitza les mateixes tècniques coercitives i mafioses que alguns membres de la USTEC.
Però aquesta setmana, com a mínim, ja s'han desemmascarat. A mi personalment, tant d'idealisme i tanta deontologia no m'acabava de quadrar. Que si molta responsabilitat, que si poca autoritat, que si ràtios molt altes, que si manca de qualitat, que si falta de recursos, que si pitus, que si flautes...
Finalment s'han tret la màscara i ha sorgit la veritable natura del problema. Un col·lectiu, em sap greu dir-ho, amb unes condicions laborals que comparades amb la majoria d'altres gremis tenen uns tractes molt favorables, començant per la feina de per vida, els tres mesos de vacances l'any, perquè sí, el juliol, reconegut per a molts d'ells, acaba essent un altre mes de vacances, i continuant amb la jubilació voluntària a partir dels 60 anys si se n'acrediten 30 de cotitzats.
Puc entendre que la immigració descontrolada ha disminuït ostensiblement la qualitat de la seva feina, i també accepto que això els generi frustració, i si a això se li afegeix la pèrdua d'autoritat que els mestres han patit de la mà de les diferents modificacions legislatives i la mediocritat del Departament d'Ensenyament que mareja la perdiu més que no pas vetlla per la qualitat de l'ensenyament sinó per funcionaritzar encara més l'educació, ho puc entendre tot, menys que aquests treballadors privilegiats vulguin increments de sou desmesurats (que paguem tots amb els nostres impostos, per si a algú no li queda clar el concepte...) i els exigeixin tallant carreteres i autopistes.
Dret de vaja sí, òbviament, xantatge a la resta de treballadors, no. La lleugeresa amb la que molts mestres estan actuant en aquesta qüestió no fa més que contribuir a desprestigiar la reputació d'un col·lectiu que és vital pel futur del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada