La decadència del president del Real Madrid

Avui tenia previst escriure sobre un altre tema, però hi ha vegades que la vida i l'actualitat brinden ocasions que hom no pot obviar i cal canviar de tema. Avui és una d'aquestes ocasions.

Encara que sigui només per un cop i sense que això suposi res més que una excepció -que confirma la regla- avui, per una vegada, i -insisteixo- sense que serveixi de precedent, estic molt content d'haver enganxat un accident gegantí a l'AP-7 a l'alçada de Sant Celoni, de tornada de Valls, sobre quarts de set de la tarda.

Aquest embús monumental m'ha permès de gaudir i patir, a parts iguals, de l'esperpèntica roda de premsa que el president del Real Madrid, Florentino Pérez, ha concedit aquesta tarda als mitjans de comunicació, a Madrid. Quin goig haver pogut perdre gairebé una hora i mitja de la meva vida a l'AP-7, escoltant la roda de premsa de l'imitador de Donald Trump.

Mai de la meva vida, mai, havia sentit tanta vergonya aliena en la compareixença d'una persona relacionada amb el món de l'esport en roda de premsa. De vegades, moltes, em feia angúnia en Josep Lluís Núñez, àlies "llambordins" o "els senyors no són a casa, són de cap de setmana", i moltes vegades també en Joan Gaspar, però el que he tingut la sort de viure en directe aquesta tarda, la roda de premsa d'en Florentino, "Floren" pels amics, ha estat increïble, al·lucinant, inexplicable, tot en una.

En Florentino Pérez, va ser president del Real Madrid des de l'any 2000 fins a l'any 2006, i després d'una interrupció de 3 anys, ho és des de fa vint anys. Aquests darrers 20 anys no ha tingut oposició, ni ningú no s'ha pogut presentar a les eleccions a la presidència donades les normes que ell va canviar per a poder-se presentar: un aval amb patrimoni personal del candidat per import de 150 milions d'euros i 15 anys d'antiguitat com a soci del club.

Florentino ha sortit a la roda de premsa sol, envellit -té 79 anys però avui ha denotat en el seu discurs clars símptomes de demència senil, sense exagerar-, accelerat i sense filtre. Se li ha entès tot, i segurament a l'establishment del Real Madrid els anaven canviant els colors conforme anava avançant aquell harakiri que el senyor Pérez s'anat fent cada vegada que obria la boca.

Una barbaritat era el precedent a un disbarat encara més gran, amb total solució de continuïtat. Crec que els periodistes que hi havia a la sala de premsa estaven tan al·lucinats que eren incapaços de formular les preguntes adequades, ni de païr el que estaven vivint.

Florentino Pérez s'ha repetit més que l'all, en clara confirmació que la senectut és una mala companya de viatge per segons quins càrrecs i que, a l'igual que hi hauria d'haver una limitació constitucional en l'edat en la que una persona pot concórrer com a candidat a president d'un país (o primer ministre), aquesta mateixa regla -que malauradament encara no s'aplica- s'hauria de fer extensiva a totes les persones que tinguin transcendència pública.

Avui Florentino Pérez ha fet mèrits per a ser inhabilitat per incapacitat mental, però naturalment, no passarà res, perquè és ric i poderós i al capdevall, el seu negociat, és del tot privat.

Pérez, en una roda de premsa extenuant que ha durat una hora i mitja, ha fet gala de la més absoluta de les prepotències i tendències dictatorials. Ha repetit vàries vegades que és molt ric, que el seu club i ell són les persones amb més reconeixements del món en l'àmbit de l'esport, que durant el seu mandat s'ha "carregat", literalment, a diversos periodistes i que el club és dels socis però que els socis no haurien de xiular l'equip. Ah! I que les picabaralles entre futbolistes són més velles que l'anar a peu, i que se'n produeixen a diari, i que està molt enfadat no per la baralla sinó per la filtració als mitjans (que s'han posat entre cella i cella la destrucció del Madrid, però que ell no ho permetrà).

A més a més, sense que vingués ben bé a tomb, ha carregat contra el diari ABC, anunciant públicament que deixarà de ser subscriptor ("una subscripció que em va fer el meu pare" ha declarat), contra molts periodistes, amb noms i cognoms, començant per en José María García, i ha repetit quatre, cinc vegades la seva indignació extrema pel cas "Negreira" que constitueix "l'escàndol mundial més gran en el món de l'esport" que afecta el Barça, que aquest any els mals arbitratges els han "robat" 17 punts a la Lliga, i que està enllestint un dossier sobre el cas per a presentar-lo a la UEFA, que "l'està esperant amb moltes ganes", afirma el president.

També ha demostrat un masclisme digne dels millors anys del franquisme i un tarannà Trumpià que només coneix una màxima: "Ho estàs amb mi o estàs contra mi". No hi ha matitzacions, ni pensament crític, només el que Ell, el "Ser Superior" pensa i pontifica.

Les xarxes socials bullen, "Twitter" bull. No m'estranya. El mal perdre té aquests efectes col·laterals acompanyats d'una manca acuciant de "savoir faire et savoir être" que transformen una derrota mal digerida en un acte d'indignitat que desqualifica enormement qui el practica.

Avui en Florentino Pérez, s'ha retratat. Descansi en pau.