Jubilació, productivitat, immigració

El Departament d'Estudis de CaixaBank, que ara es diu "CaixaBank Research" -ja se sap que avui dia, si els noms no són en Anglès, no sonen "moderns"- acaba de fer un nou estudi sobre pensions (l'enèssim), que porta a per tìtol: "Desafiaments i polítiques a l'era de la longevitat" sobre la previsible evolució de les pensions a Espanya en funció de diferents hipòtesis d'evolució de determinats paràmetres, entre els més destacats, l'edat de jubilació, l'evolució de l'immigració i la productivitat.

Les conclusions, no per intuïdes, deixen de ser molt interessants.

Per resumir-ho ras i curt, els membres de l'anomenada "generació X", és a dir, els de la nostra generació, nascuts entre els anys 60 i 70 del Segle XX, i tots els que ens venen al darrere, haurem de treballar més anys i cobrarem menys pensió. Això, que tots els que tenim dos dits de seny ja ens imaginavem, cada vegada té més visos de ser una realitat. I que empitjori més o menys (és a dir, que l'edat de jubilació es retardi més o menys i que les pensions siguin més o menys altes) dependrà de l'evolució d'aquesta edat, del número de contribuents que es vagin afegint al sistema, i de la productivitat que el país vagi assolint.

En països més avançats que els nostres, tant amb sistemes de pensions igual o més generosos que l'espanyol (Alemània per exemple) o molt menys generosos -i més endarrerits- (Estats Units) veig cada vegada més persones amb una edat en la que els correspondria estar més que jubilats exercint feines al sector terciari, des de cambrers, a recepcionistes o personal de fires de mostres (d'aquests, a Alemània en particular n´hi ha un munt; és molt freqüent veure persones molt grans recollint abrics  o servint als restaurants i bars de les fires. Senzillament les pensions que perceben no els permeten viure i l'han de complementar tornant a treballar. És una imatge que podríem veure a Espanya d'aquí a uns anys.

És per això que una de les claus que el sistema no es deteriori més de pressa, és tenir en compte la immigració, de gent jove, en edat de treballar i contribuir a la caixa comuna de les pensions per a, si no invertir la piràmide poblacional (que tampoc seria recomanable), com a mínim augmentar la contribució avui per a pagar les pensions dels que van (vam) treballar ahir (i encara treballarem sis o set anys més).

A Espanya, ho sabem tots, s'han comès grans arbitrarietats que han contribuït a tensionar  el sistema de pensions com ara la que han practicat moltes grans empreses públiques -en són un referent Telefónica i Endesa, entre d'altres- i molts dels grans bancs que han fet comiats i pre-jubilacions a tort i dret a partir dels cinquanta i pocs anys, de persones que estaven en perfectes condicions de seguir treballant i contribuint al sistema. Jo mateix tinc tres amics molt propers que ja no són a l'atur -després dels corresponents "exepedients de regulació d'ocupació"- sinó que són "pre-jubilats de banca" des de ja fa alguns anys.

Segons les projeccions macroeconòmiques, nomes la despesa en pensions a Espanya augmentarà un 3,4% en relació al PIB, i l'augment de cotitzacions només serà de 1,1% del PIB. Per tant hi haurà un forat del 2,3% que s'haurà de cobrir o bé reduint les pensions, o bé incidint en augmentar la taxa d'ocupació, fent bàsicament que la gent es retiri més tard (l'estudi apunta als 68,2 anys) cosa que és coherent amb l'increment de l'esperança de vida, que al 2023 era de 81,1 anys pels homes i de 86,3 anys per les dones. Aquesta mesura contribuiria a reduir el dèficit en un 0,5%.

L'estudi de CaixaBank Reseach diu que la taxa d'ocupació de persones entre els 55 i 64 anys a Espanya, és esgarrifosament baixa, del 54%, que vol dir, com tots els lectors han endevinat, que de cada 100 persones d'edats compreses entre aquestes franges, només 54 són treballadores en actiu. La mitja europea és del 58%, però és que el països com a Alemània és del 60% i a Holanda supera el 70%. L'augment de la taxa d'ocupació en 10 punts (cosa desitjable però francament improbable), disminuiria el dèficit en un 0,7%.

Un altre dels factors que contempla l'estudi és l 'increment de la productivitat, que, si pugés un 1,2% en comptes del 0,8% entre 2025 i 2050 eixugaria un 1% del forat. 

Per a cobrir la resta, hi haurien d'haver fluxes migratoris positius de persones que s'incorporessin al mercat laboral de 385.000 persones cada any des d'ara fins el 2050.

Si tots aquests fets es produissin, el sistema de pensions es podria mantenir com l'actual, però com sigui que algunes d'aquestes projeccions macroeconòmiques (la de l'augment de la productivitat, per exemple) només l'aguanta el paper, torno a la conclusió del començament: els de la nostra generació i tots els que venen al darrere, en línees generals, haurem de treballar més anys per a acabar cobrant pensions més reduïdes.

Això o que les dones espanyoles augmentin la taxa de natalitat de 1,1 fills per any, als 3 fills per any, cosa que, com tothom sap, no succeirà.