Llegeixo avui en premsa que la direcció d'Esquerra Republicana (ja saben, aquell partit que "va ser" una referència i que tal vegada "deixi de ser-la" si li passa com a Ciudadanos a les properes eleccions que es presenti ja que tot dependrà de com gestionin el congrés del mes de novembre, i la transmissió del resultat a la militància i a la ciutadania) ha tornat a demanar, més aviat a exigir, a tots els seus militants que encara són alts càrrecs del nou Govern de Salvador Illa, que deixin el càrrec amb caràcter immediat.
I no estem parlant d'un afer menor. Encara hi ha un 20% d'alts càrrecs del Govern de l'ex president Pere Aragonès que continuen exercint el càrrec.
Aquí voldria fer un parell de reflexions que, més que tals, em semblen obvietats.
La primera és que trobo d'una mesquinesa al·lucinant, difícil de pair, que les consignes polítiques puguin forçar algú que està fent una bona feina de servei públic sigui cridat, per "disciplina de partit" (comprensible en partits polítics de tall autoritari com el partit comunista xinès o el partit comunista rus) a abandonar el seu càrrec. Miopia de curt termini i estupidesa galopant. Però així és la política.
Em va semblar un gest de sensatesa i generositat política, de sentit comú, vaja, que Illa no destituís tots els alts càrrecs del Govern de Pere Aragonès sinó que alguns es mantinguessin al càrrec, cosa molt difícil en un món on tots els partits polítics tenen una munió de "fidels a la causa" a colocar en càrrecs de confiança el dia després de guanyar les eleccions.
La segona és que en països més civilitzats que el nostre, sobre tot en el món anglosaxó, els anomenats "alts càrrecs" no són cessats després d'unes eleccions que perdin "els seus" sinó que continuen a un càrrec al que, com a l'empresa privada, han estat designats per mèrits propis. Al capdavall, l'execució eficient dels pressupostos públics requereix de figures preparades i que tinguin continuïtat als càrrecs. Canviar-los cada quatre anys no aporta més que ineficiències i mal govern.
Però en política ja se sap, una de cal i una altra d'arena. Recorden l'ex president de RENFE, Isaías Táboas? Potser el nom els resulta familiar però no els acaba de sonar, però si els dic que era el president de RENFE als anys que va encarregar uns trens destinats a Cantàbria i Astúries que no cabien en els túnels que havien de travessar perquè es van dissenyar amb una amplada superior a la que permetien els túnels, segur que els sona. Doncs aquest individu, que ha mamat de mamella pública bona part de la seva vida laboral, ha estat rescatat per Salvador Illa per a presidir Infraestructures.cat, l'empresa d'obra pública més gran de Catalunya.
Com els deia abans, en el fons, en el fons, ni un pam de net.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada