Aquests dies més que mai, des dels Estats Units, en el temps de lleure que em queda, segueixo les notícies com no ho havia fet en cap altra ocasió abans. Òbviament, m'informo prioritàriament de tot allò relacionat amb campanya electoral, però també amb la resta de notícies de l'actualitat.
I a part de les notícies sobre les barbaritats que professa el candidat Donald Trump (avui a La Vanguardia hi ha un article del Màrius Carol molt similar al que jo vaig escriure ahir al meu blog, que es titula "Trump perd el cap"), una de les notícies més seguides als mitjans ha estat la devastació provocada pel pas de l'huracà Helene pel Sud Est dels Estats Units -Florida, Georgia, South Carolina- que ja ha causat (i el recompte encara no s'ha acabat perquè queden moltes persones desaparegudes) 160 morts i una destrucció que costa de creure i que només les imatges que els canals de televisió van retransmetent permet fer-se una idea dels estralls del temporal.
El recompte de danys tot just ha començat però hi ha en aquests estats milions de persones sense electricitat i sense aigua corrent. Pobles sencers inundats encara, carreteres i ponts destruïts i moltes fàbriques i cases seriosament afectades.
El que em sembla més inversemblant és que un país que, amb permís de la Xina, continua essent un dels principals líders mundials, que mentre escric això la seva tecnologia militar està assegurant que l'escut anti-míssils que ha muntat sobre els cels d'Israel intercepti tots els míssils que està llençant l'Iran, o que pot matar amb un dron activat des de Texas el islamista Osama Bin Laden a més de 10.000 kilòmetres de distància, sigui incapaç de fer front a amenaces climàtiques tan freqüents com les que afecten el sud dels Estats Units.
Segurament els lectors recorden l'huracà Katrina l'any 2005 (n'hi hagut molts més aquest darrers 20 anys, però segurament cap de tan devastador) que va causar gairebé 1.400 morts i que més del 30% de la població de New Orleans hagués de ser reubicada.
Des d'aleshores molts altres huracans han causat destrucció al Sud del país però els fets es repeteixen sense que ningú sigui capaç de posar-hi remei. I els fenomens van a més però no sembla pas que el canvi climàtic preocupi a la majoria d'Americans que continuen vivint com si la sostenibilitat no anés amb ells.
Un altre dels elements de debat avui a alguns mitjans és la fragilitat estructural de les construccions a molts pobles i ciutats, sobre tot de les cases unifamiliars, que es construeixen en quatre dies i en molts casos es tracta d'estructures prefabricades d'una feblesa que esparvera.
Però aquesta és una de les altres grans inconsistències del país: un entorn regulatori molt laxe, amb una estructura federal molt petita (excepte l'exercit i la indústria militar) que permet que coses que a Europa ens semblin inaudites, aquí siguin el pa de cada dia.
Un exemple són els anuncis televisius. Cada dia, mentre faig esport al gimnàs, a la cinta, veig anuncis de gent molt feliç ingerint amb devoció hamburgueses i altres menjars ultra processats farcits de greixos poli saturats i el següent anunci és d'un medicament contra la diabetis o un altre medicament per a aprimar. Això sí, l'anunci del medicament adverteix de tants possibles efectes secundaris, que només de sentir enumerar-los ja em poso malalt. I després un altre anunci de llaminadures.
No estic exagerant. Qui conegui una mica els Estats Units sap que el que dic respon a una realitat que als Europeus ens sembla absurda, però és real.
Les permissivitat amb la tinença armes (en paral·lel a l'existència d'un sistema judicial poc garantista que et pot portar a la presó -i fins i tot a la pena de mort- de forma injusta), o el cost de la sanitat privada en són altres exemples.
Podria posar un munt d'exemples addicionals dels contrastos d'aquesta societat, però ara els he de deixar perquè són més de les nou de la nit (al meu fus horari als Estats Units) i comença el debat dels candidats a vice-president, Waltz-Vance, retransmès el directe per la majoria de canals de televisió nord-americans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada