Havent vist com de bruta és aquesta campanya per les eleccions presidencials nord-americanes de 2024, el millor que es pot dir del debat d'ahir és que, en línies generals, es va mantenir en un to d'educació i respecte per l'adversari que dista molt del que estem veient als mítings i als resums de campanya que ens ofereixen els mitjans i -sobre tot- les xarxes socials. No hi va haver ni insults, ni exabruptes ni sortides de to.
Com és natural i passa a les democràcies avançades, avui tots els comentaristes del país feien les clàssiques valoracions sobre qui va guanyar el debat.
Hi ha un consens generalitzat als mitjans, fins i tot els menys favorables a Donald Trump, en particular els prestigiosos The Washington Post i The New York Times, però també la CNN (que està clarament posicionada en contra de Donald Trump) en que el guanyador va ser el senador J.D.Vance.
Estic bastant d'acord amb aquest consens. Vance és advocat de formació, per la prestigiosa universitat de Yale, i està acostumat als debats, a argumentar i a contra-argumentar i té una notable capacitat oratòria. Tant va ser així que jo penso que va deixar en evidència el seu cap de cartell Donald Trump que basa tota la seva estratègica comunicativa en la mentida (Vance també, però menys), la manipulació i l'insult (el darrer, com escrivia ahir, el que va proferir dissabte passat tractant la seva adversària Kamala Harris de "discapacitada mental").
El governador de Minnesota, Tim Walz, té formació com a mestre, però no està acostumat als cara a cara, i això ahir es va notar. A l'inici del debat, sobre tot, se'l va veure neguitós davant la càmera, en front de la seguretat Vance.
No obstant, Walz va anar de menys a més a mesura que el debat avançava i en la meva opinió va acabar molt millor de com va començar, sobre tot quan va preguntar a Vance que qui creia ell (Vance) que havia guanyat les eleccions del 2020 (referint-se a la negativa de Trump a acceptar els resultats que donaven com a guanyador a Joe Biden) i Vance va tenir una moments d'angoixant dubte que les càmeres van recollir i després del silenci va fugir d'estudi dient que ell s'enfocava al futur i no al passat.
Un altre dels exercicis que avui apareixen als gran mitjans nord-americans és el "fact-check", és a dir, l'anàlisi amb fet d'algunes de les afirmacions de cada candidat. La conclusió sembla ser que va dir més mentides (o afirmacions fora de context, com eufemísticament apuntaven avui alguns mitjans com el NYT) Vance que Walz.
En tot cas, i com a conclusió, jo diria que el debat (que va ser el primer i l'últim, ja que no es repetirà) organitzat per la cadena de televisió CBS a New York, que va tenir una audiència molt inferior a la del debat dels candidats a president, de "només" 43 milions de persones (el debat presidencial el van seguir 67,1 milions de persones), no serà gens conclusiu a per a inclinar als votants (aquells que encara no ho hagin fet per correu o per vot anticipat, que són la majoria de votants), com també semblen indicar les enquestes fetes pels diferents mitjans de comunicació.
Com a mínim però, es va demostrar que uns altres Estats Units, molt més civilitzats, són possibles i això per a mi, en aquests temps obscurs que ens ha tocat viure, és la gran notícia del debat d'ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada