La frase "los mismos perros con distintos collares" atribuïda a Ferran VII, anomenat el "Desitjat", curiosament també un Borbó (per part de mare) adquireix una rabiosa actualitat arran de la publicació ahir del manifest de defensa del llegat del rei emèrit Joan Carles I signat per -oh curiositat de curiositats- 75 ex alts càrrecs del PP i del PSOE durant els anys del seu regnat.
Entre els signataris del manifest, hi ha personatges de molt dubtosa ètica i estètica, que tenen en comú, entre d'altres coses, haver manat molt o força, haver estat en condició de repartir-se prebendes i accedir ufanosos a acollir-se a les portes giratòries que proporciona el poder als seus allegats quan se'n rertiren, per tal de poder continuar xuclant de la moma que paguem amb els nostres impostos, estimats lectors.
Alguns d'ells són un veritable escàndol en sí mateixos. És el cas d'Alfonso Guerra, àlies "el ribot de l'Estatut", o José Ignacio Wert, el ministre d'educació que pretenia espanyolitzar els nens catalans i que continua vivint a cos de rei a Paris, amb càrrec a pressupostos públics, o Rodolfo Martin Villa, carn de consell d'administració, que ja era diputat a corts franquistes el 1975 i que va ser ministre de relacions sindicals quan el cos del dictador encara era calent sota la seva tomba a la nau central de la basílica del Valle de los Caídos. Sense oblidar a grans estadistes de la talla de Soledad Becerrill, Jaime Mayor Oreja -gran entre els grans-, Esperanza Aguirre, Rodríguez Ibarra, Rafael Catalá, Ana Pastor o Josep Piqué, sense anar més lluny.
És un manifest cutre-bananero, de dues pàgines, propaganístic i sobre tot buit de contingut. El darrer paràgraf, en el que els signants pretenen donar lliços morals, és a cavall entre molt vergonyós i molt delirant, que el final queda reduït a un manament únic: preservar la constitució espanyola com a garant d'estabilitat, progrés i -sobre tot, sobre tot, ai las!- de la indivisibilitat de la mare pàtria.
Diu, a tenor literal que, "insten a tots els ciutadans de bé", de totes les condicions ideològiques i polítiques a que "defiendan por todos los medios democráticos a su alcance la integridad política y territorial de la Nación y el buen nombre de las personas e instituciones que han hecho posible estos últimos y satisfactorios cuarenta años de historia común", car, al seu entendre "de ello en gran medida depende la misma calidad de nuestro futuro".
És a dir, embolica que fa fort. Barregen la integritat territorial amb la pressumpció d'innocència d'un rei, que, amb independència del que acabi determinant potencialment la justícia (internacional, car res no es pot esperar en aqeust sentit de la justícia espanyola, com estem constatant a diari), ha tingut un comportament moral excecrable durant bona part del seu regnat (amants, iots regalats, caceres d'elefants sense el coneixement del govern, vida farcida de luxes, comissions sobre barrils de petroli determinades pel dictador i a les que mai no va renunciar, comptes a Suïssa...).
Només el defensen per una sola raó: defensant-lo es defensen a ells mateixos i tots els de la seva casta. "Los mismos perros con distintos collares". Un veritable escàndol que diu molt poc a favor dels 75 signants del manifest (de fet no hi ha cap nom que el pugui a un fer dubtar, tots són mediocres, vulgars i arribistes) i que parla per sí mateix dels vicis que genera el poder exercit en un país amb encara pobres mecanismes de control democràtic.
Tota una vergonya que no fa altra cosa que impulsar la demanda, a crits, d'un referéndum sobre le legitimitat de la monarquia i del "règim del 78".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada