Feia una mica de repelús llegir aquest matí les expressions de sorpresa i tristesa dels cronistes reials (quina professió tan curiosa....) de la premsa ibèrica més aviat de dretes (ABC, Razón, Mundo, Vanguardia). La cosa cau pel seu propi pes. Només a títol d'exemple: una lectura de l'article d'avui de La Vanguardia de la Mariàngels Alcázar (que es possible que aviat es quedi sense clients) m'ha provocat una sensació a cavall entre la indignació i l'estupor.
Escriu a l'edició d'avui aquesta senyora: "...La expresión literal de trasladarse, "en estos momentos" fuera de España, incluye una clave importante. No habla de abandonar el país para siempre, ni niega la posibilidad de volver, no solo para atender los posibles requerimientos de la Fiscalía del Tribunal Supremo, sino que también se contempla la posibilidad de que, en cuanto se diriman los diferentes frentes judiciales que le afectan, directa o indirectamente, regresar a las dependencias del palacio de la Zarzuela, que ha sido su residencia oficial y familiar durante casi 60 años. En esas dependencias seguirá viviendo la reina Sofía, que ahora está instalada en el palacio de Marivent, pero quien no descarta la posibilidad de acompañar al rey Juan Carlos cuando se haga público el destino elegido".
Què bèstia! que diria el gran i admirat Tortell Poltrona, menys pallasso i molt més persona que el pallaso que ha fugit en diumenge i per la porta falsa de l'assumpció de les seves responsabilitats.
Com es pot escriure això i quedar-se tan ample? Com pot un mitjà com La Vanguardia publicar-ho sense passar la censura de la decència, el periodisme de veritat i l'objectivitat? Algú pot creure's a aquestes alçades de la pel·lícula que el rei "tornarà a les seves dependències de la Zarzuela"? O que la reina Sofía -que ha hagut de soportar més humiliacions que els seguidors de l'Espanyol- se n'anirà a l'exili amb l'home que l'ha estat enganyant durant els darrers, com a mínim 40 anys de la seva vida conjugal? Què bèstia!
La premsa internacional hi posa molt menys sucre i narra els fets tan com raja, amb el que en anglès es coneix com "facts and figures", sense pronunciar-se de si la reina "descarta la possibilitat d'acompanyar el rei", entre d'altres perquè això no és altra cosa que una invenció (o un desig) de la periodista Alcázar.
"The New York Times", diari del que sóc subcriptor, no parla de l'emèrit en la seva edició nord-americana (on les eleccions presidencials de novembre, la pandèmia del Covid i la polèmica per la prohibició de la compra de Tik Tok a Microsoft per part del president Trump acaparen els titulars del dia) però sí que ho fa a l'edició europea. Ja el títol de l'article és un exemple d'un periodisme que trobo a faltar a molts diaris del món: la remissió als fets. Diu títol i subtítol: "Juan Carlos, Spain’s Former King, Quits Country Amid Multiple Investigations. The former king’s departure, which comes as he faces financial inquiries, may fuel Spain’s political and social debate over the future of the monarchy".
La foto que encapçala l'article és tan autoexplicativa, que no em puc estar de reproduir-la. No cal afegir res més...
De manera similar es pronuncien els mitjans britànics, alemanys i francesos. Hi ha unanimitat en la consideraió de "fugida" com a conseqüència dels escàndols de la seva vida privada i pressumpta evassió fiscal. La clau, una altra vegada, el fiscal suís Yves Bertossa i la investigació que està compartint amb la Fiscalia del Tribunal Suprem.
El britànic "The Guardian" (conservador), parla directament que Joan Carles ha hagut de "marxar i exiliar-se".
L'Ara apunta a la seva edició d'avui que hi ha dos països candidats a l'acollida de Joan Carles: la República Dominicana (on seria protegit per un conegut empresari del sucre) o Portugal, país al que el seu pare Joan de Borbó hi va residir durant molt de temps.
Sigui com sigui, continua essent molt difícil justificar per què Zarzuela no informa d'on ha anat a exiliar-se el rei emèrit. És una implícita declaració/acceptació de culpabilitat interessada per salvar el cap i el trón de Felip VI. Com les rates o el capità del Costa Concordia Francesco Schettino, els primers en abandonar el vell vaixell a la deriva, abans que la cosa (nostra) no s'enfonsi del tot.
Tot i així a ningú no se li escapa que la -convulsa- relació entre monarquia i poble a Espanya està tocada, i potser de mort. No debades van haver de fugir de l'estat alguns altres monarques abans de Joan Carles I: Ferran VII, Isabel II, Amadeo de Saboya (aquest té un particular récord de només 3 anys de regnat), Alfons XII (besavi de Joan Carles) i Alfons XIII (avi de Joan Carles).
Fets consumats: Joan Carles I va néixer a l'exili a Roma, i morirà segurament a l'exili, a Santo Domingo, o a Estoril. Qui sap si la resta de la família l'haurà d'acompanyar més aviat que tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada