Kamala Harris

El dia 1 de febrer de 2019 -com passa el temps!-, al blog, escrivia en una entrada titulada:"Des dels Estats Units (III): Presidencials". Aleshores es comencaven a presentar les primeres candidatures. Em va enganxar molts dies treballant als Estats Units i em vaig fer un tip de veure debats entre pre-candidats demòcrates i republicans a la CNN. Escrivia en aquesta entrada:

Una de les primeres candidatures a la presidència per part del partit Demòcrata l'encapçala Kamala Harris, jove (54 anys), negra i antigua fiscal en cap de l'estat de Califòrnia. Retingueu aquest nom, segur que se'n parlarà. Discurs molt en la línia "Obama", seré, assenyat, progressista. No sé si acabarà aconseguint la nominació perquè ser dona i negra no són precisament dos atributs que cotitzin a l'alça en un país cada vegada més conservador, però vist el desengany de molts votants demòcrates que es van quedar a casa en no voler votar per la Hillary Clinton són candidats potencials a tornar a votar una candidatura progressista fresca i sense morts a l'armari.

Vaticinava que se'n tornaria a parlar i efectivament, ja se'n torna a parlar. Joe Biden, candidat demòcrata a les eleccions presidencials del proper dia 3 de novembre, l'ha escollit avui com a segona del "ticket" demòcrata. Kamala Harris, senadora demòcrata per Califòrnia, antigua fiscal de districte de San Francisco i fiscal general de Califòrnia de 2011 a 2017, està a molt poc de convertir-se en la primera dona negra que podria esdevenir vice-presidenta dels Estats Units. Una gran notícia pel món civilitzat.

Sense cap mena de dubte és una decisió transcendent, valenta (el binomi "dona" i "negra" està encara molt estigmatitzat a tot arreu en general, i en particular, als Estats Units on el racisme no només és ben present avui dia, sino que als darrers dotze mesos, Donald Trump ha contribuït de forma conscient a atiar) i, al meu parer, molt encertada, perquè Harris és un actiu que pot sumar molts vots i restar-ne pocs.

Els assessors de campanya de Biden i ell mateix l'han clavat amb aquesta elecció. Kamala complementa de forma quasi perfecta a Joe Biden (i això que es van barallar moltíssim durant el període de nominació demòcrata). Que en assebentar-se'n Donald Trump hagi afirmat literalment avui: "És la més dolenta, horrible i irrespectuosa del Senat dels Estats Units" és un bon senyal. La confirmació que és una candidata que al Trump li fa molta por. He vist molts debats i entrevistes a Harris i puc afirmar amb contundència que és bona, agradable i respectuosa. Parla bé, és coherent, sap escoltar i captiva amb el seu discurs.

Kamala Harris aporta joventut (56 anys), experiència de gestió, pragmatisme i flexibilitat ideològica. És en certa manera una continuació de l'estil, la formació i el tarannà que van fer d'Obama un canditat amb molta credibilitat entre les comunitats dels invisibles: classe mitja industrial empobrida, negres, hispans i incrèduls/escèptics de la política (aquells que mai no es registren per anar a votar -com es sabut als USA, per a poder exercir el dret de vot cal registrar-se, no és un acte passiu, cal voler-ho fer-).

Els darrers esdeveniments als Estats Units relacionats amb el racisme i els disturbis que la mort de l'afroamericà George Floyd per asfíxia en una detenció amb abús de força van provocar han contribuït a mobilitzar una part de la població nord-americana que rarament acudeix a les urnes. L'elecció d'una defensora aferrissada dels drets humans i de la situació de les minories als Estats Units pot fer que el nombre de votants augmenti. Com a Espanya, als Estats Units l'abstenció tendeix a afavorir a la dreta i la participació a l'esquerra. De fet, a les presidencials de 2016, en termes absoluts, Hillary Clinton va treure uns 50.000 vots més que Donald Trump, que va guanyar per la repartició del vot electoral als estats. 

Kamala Harris, com Barak Omaba, és una gran defensora de millorar el sistema públic de seguretat social, per incrementar els recursos públics tipus "medicaid". Per a la CNN, Harris és una aposta clara, un valor segur. Pronostiquen a més a més, que, en cas que aquest tàndem guanyi les eleccions, la probabilitat que tornin a guanyar el 2024, és, amb les dades disponibles, avui, molt alta.

Aquesta decisió de Biden és una gran notícia pels Estats Units en general (reforça la candidatura d'un Biden gris, escassament eloqüent i amb poca capacitat oratòria i li confereix encara més capacitat de victòria demòcrata) i pel món civilitzat en particular.

Pels que hem viscut als Estats Units aquests darrers 4 anys (jo en primera persona durant setmanes i mesos) en Donald Trump és una distopia tan alarmant com la pandèmia de coronavirus o com Cayetana Álvarez de Toledo.