Si a un extraterrestre que acabés d'aterrar a Catalunya li expliquéssin la història que ha abocat el país a l'enèssima crisi política i judicial de la darrera dècada segurament tornaria a a agafar la seva nau espacial i marxaria cap a un altre planeta.
I dic planeta perquè li desconsellariem anar a Austràlia, on el foc està arrassant el continent, semblant al que succeeix a Sibèria i l'Amazònia; li recomanaríem no anar a la Xina on de moment hi ha 41 milions de persones confinades al centre del país per culpa del coronavirus. Li diríem que no anès tampoc als Estats Units, no només perquè els estrangers no hi són benvinguts i hi aixequen murs i fronteres sinó perquè tenen un President negacionista i mentider que juga amb foc; també el persuadiríem per tal que no anès a Anglaterra, no sigui que Boris Johnson el volgués convèncer de les virtuts del Brexit. Li explicaríem, en resum, que el nostre planeta està patint una crisi deontològica, climàtica, política, social i judicial sense precedents a la història recent i que per tant fóra millor que se n'anés a buscar d'altres móns per explorar o colonitzar.
El que passa a Catalunya li costaria molt i molt d'entendre, perquè també costa d'entendre als que som d'aquí de tota la vida.
No sé què és el que succeirà els propers dies però de ben segur el futur a curt termini no augura res de bo. Dilluns hi ha una reunió de la mesa del Parlament on s'hauran de prendre decisions (el president Torrent) respecte de la inhabilitació o no de Joaquim Torra com a disputat. A mi em sembla molt clar que la Junta Electoral Central no té potestat, com a orgue no judicial, per a inhabilitar un diputat, però el Tribunal Suprem els ha ratificat. Torrent no es pronuncia (i Esquerra Republicana tampoc), el President Sánchez continua dient que es reunirà al el President Torra, i la dreta cavernícola amenaça ara i adés que posarà més querelles a tort i a dret contra Torra, Torrent i la Santíssima Trinitat, si convé per tal de desestabilitzar Catalunya, el partit socialista i el govern de Sánchez.
I a Catalunya continua la guerra intestina i fraticida entre Junts per Cat i Esquerra Republicana amb l'horitzó ja posat en unes eleccions autonòmiques que s'albiren a la cantonada.
Un merder de molta consideració i de pronòstic, com a mínim, reservat.
El més kafkià i surrealista de tot plegat però, i això és el que segurament li costaria més d'entendre al nostre amic extraterrestre, és que tot va començar per una tossuderia estúpida i totalment inútil, d'un simbolisme que no aporta res, de no voler retirar un llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat. Una qüéstió més hormonal, més de pebrots, que d'intel·ligència, atribut aquest que sembla cada dia més absent en els nostres representants polítics (de tots colors, mena i condició).
L'absurda conclusió és doncs -amb independència del posicionament de la justícia espanyola, que això són figues d'un altre paner, i on tampoc sembla haver-hi la imparcialitat que un entendria com a raontable- que podem anar a una crisi de país i a unes noves eleccions per un tros de llaç de color groc. Increïble, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada