Alliberament de peatges

El 2020 comença, com cada any, amb l'anunci de canvis de preus dels productes i serveis de preu regulat. Els clàssics són, a part dels medicaments (els productes més importants amb preu regulat), els combustibles i energia (gas, electricitat, butà, gasolina), els transports públics i els peatges de les autopistes.

Pel que fa als peatges, a més a més de la clàssica pujada de preus (aquest any s'ha anunciat que estarà al voltant d'un 0,8%), es produeix per primera vegada un fet insòlit: una concessió d'Abertis Infraestructuras (antigua Autopistas, tot un clàssic de les concessionàries, controlada històricament per LaCaixa i des de fa uns anys en mans per la multinacional italiana Atlantia (familia Benetton), que n'ostenta el 50%) s'acaba definitivament (el recorregut entre Tarragona i Alacant) i el que és més interessant (al menys conceptualment), el Juny del 2021 s'acaba la concessió entre Tarragona i la frontera Francesa, i aquest, amiga i amic lector,  és un fet d'una enorme transcendència.

En les típiques i tòpiques notícies de començaments d'any, els diaris i els noticiaris televisius es feien ressó del cas i entrevistaven usuaris que mostraven una immensa satisfacció pel fet de que quelcom que s'ha estat pagant "des de tota la vida", passi a ser, tot de cop, gratuït.

Sense dubte, és una notícia d'abast i llarg recorregut perquè hi ha un parell de consideracions que sense pensar-hi gaire, em venen immediatament al cap:

1. Gratuïtat va associat a un increment d'ús (i abús). És força probable que en els propers anys la gratuïtat provoqui un significatiu increment del tràfic a l'AP-7 (que haurà de passar a dir-se senzillament A-7, una vegada desapareguts els peatges) i amb això un increment de la contaminació generada pels fums dels vehicles, que -recorde'm-ho- és un del principals contaminants que aboquem a l'atmosfera, així com el seu desgast.
2. La concessió pública d'una autopista implica que hi ha una responsabilitat per part del concessionari respecte del manteniment de la via -que és un bé públic, tot i que en règim de concessió administrativa-. La pregunta és: si a partir d'ara i d'aquí a un any un tram de 400 km. d'una de les autopistes més transitades d'Europa passa a ser gratuïta... d'on sortiran les misses per a mantenir la infrastructura? 

Per tant, jo no ho veig com una bona notícia, més aviat com una notícia preocupant i enganyosa (com el Procés, vaja), perquè només poden passar dues coses, o bé s'acaba fixant una "vinyeta" de pagament anual pels usuaris de les autopistes (model que funciona a molts països d'Europa, com ara a Suïssa, Txèquia, Eslovàquia, Polònia, Eslovènia) que en permeti un adequat manteniment i una regulació de l'ús, o en molt poc temps ens trobarem amb una infrastructura malmesa, sobreutilitzada i colapsada (com ha succeït amb les autopistes radials de Madrid -ciutat, no concepte-, que tot i ser de peatge, estan en fallida tècnica i en un estat de conservació lamentable).

I jo francament, usuari habitual de l'AP-7 i coneixedor dels costos de manteniment de les grans infrastructures de transport, prefereixo seguir pagant. Això sí, segurament una mica menys, perquè amb la "vinyeta" ja no caldria pagar el benefici de l'empresa concessionària.