Isabel Díaz Ayuso, aquesta gran estadista

El primer que crida l'atenció d'aquesta senyora és que la premsa l'anomena pel segon cognom, Ayuso, avui mateix, a La Vanguardia: "Ayuso "aznaritza" el seu gabinet amb Miguel Ángel Rodríguez". Deu ser que el cognom Díaz és massa vulgar o massa comú per a cridar l'atenció i és ben sabut que els periodistes necessiten que la "carnassa" sigui un esquer de consum ràpid. Aquesta deu ser la raó.

El segon, és que als darrers temps es prodiga més a la premsa que la Pilar Rahola a TV3: cada dos per tres surt a les notícies i no precisament per a mèrits d'aquells que passaran als llibres d'història. Les barbaritats les fa de dos en dos o de tres en tres.

I el tercer és que, en línia amb alguns grans pensadors del PP (i.e. Mariano Rajoy), primer dispara i després pensa. D'ella són les cèl·lebres frases com ara "el concebido no nacido" (parlant de l'avortament) o "me encantan los atascos de Madrid a las 3 de la madrugada" o "estoy a favor de romper con la dictadura de las feministas radicales".

De tots és sabut que aquesta senyora, tot i tenir una envejable joventut (41 anys) i no tenir -a diferència del seu "jefe"- un títol de la Juan Carlos I (equivalent a quan jo era a la Uni a tenir un títol de la Universidad de La Laguna a Tenerife) -ningú no et contractava si ensenyaves al currículum un títol de La Laguna- sino de la Complutense de Madrid (una Universitat, ras i curt, com cal) fa aigües cada vegada que obra la boca o pren una decisió.

Però, ai las! el seu títol és de periodisme, complementat amb un màster de comunicació i protocol. Ja em perdonaran els periodistes (tinc un parell de grans amics periodistes), i els màsters en comunicació i protocol però, amb tots els respectes, veig poca meritocràcia per a arribar a la presidència de la Comunidad de Madrid (província). 

Aznarista, aguirrista i casadista convençuda (el milloret de cada casa, en resum), militant i recalcitrat, creu que l'única manera de governar és fer la guerra pel seu compte i anar-se creant enemics a cada cantonada (fins i tot entre membres del seu partit i dels seus socis de govern, els grans estadistes de VOX i dels Ciudadanos).

Sense tirar d'hemeroteca, que vaig curt de temps, a les darreres  setmanes  n'ha dit i fet unes quantes a l'alçada d'un campanar:

• Va retardar la presentació dels pressupostos de la Comunitat 2020 perquè, literal, "a lo mejor a partir de enero como ministro de Hacienda España tiene "un etarra"".
• "La contaminació no mata": segurament afectada per una considerable ressaca, el 1 de gener en una entrevista nega, efectes pernicionosos de la contaminació generada pels cotxes a Madrid. Desmentida per experts de l'OMS el dia 3 de gener. I per mig món més.
• "Iremos a por el Mobile World Congress". Desmentida categòricament pel Conseller Delegat del Mobile ahir mateix.
• I l'última: avui s'ha fet public que contractarà un altre primera espasa del frontisme i de la radicalitat com a Cap de Gabinet: el grandíssim Miguel Ángel Rodríguez. Un altre especialista en generar-se enemics. Home de polèmiques i histrionismes consumats.

I així ens va a tots plegats. Mentre personatges com la Díaz Ayuso i el Miguel Ángel Rodríguez tinguin res a dir a la política, no podem anar bé de cap de les maneres.