Fa molts dies que no escric de política. De fet, ha deixar d'interessar-me fins a tal punt que no tinc ni clar que vagi a votar el proper 10 de novembre (també he demanat que no se m'envïi progapanda -mai un terme ha estat tan ben trobat- electoral a casa). He escrit molt de política durant molt de temps, durant els anys en que hi havia política, durant els temps en els que hi havia a ambdues bandes de l'espectre ideològic gent intel·ligent i amb ganes de dialogar de veritat (perquè no ens enganyem, "aquest" és el tema -gairebé l'únic- que requereix política, la resta és, ara per ara, "pecata minuta"). Però d'això fa tant temps que gairebé ja ni me'n recordo.
La trista realitat és que ara ja no es fa política per una senzilla raó: no hi ha polítics. Hi ha una colla de mediocres personatges funcionaritzats que viuen professionalment de la política però que tenen la grandesa de mires d'un mosquit. L'escàndol monumental de la repetició de les eleccions generals n'és una mostra fefaent. No em crec que els socialistes no es podessin posar d'acord amb "Unidas Podemos" (o com es digui que es diuen les esquerres socials, amb la seva atàvica incapacitat de trobar complicitats i fer majories suficients). El "sistema" no ho va permetre. Digui's Ibex 35, Patronal, Trilateral, "Establishment" o com es vulgui. A alguns no els van agradar els resultats de les eleccions i per això les han fet repetir.
I enmig de tot aquest magma i caos monumental la suposada independència de la Justícia tornant a fallar com una escopeta de fira. No sé exactament si la sentència sobre el Procés es farà pública dilluns (hores d'ara sembla assegurat, que com a molt tard serà dimarts vinent) i si el delicte sobre el que hi haurà unanimitat serà sedició (en comptes de rebelió, o conspiració per a la sedició), però si això és així, es torna a demostrar que vivim en un país de pandereta, en el que la Justícia no és tal, perquè les sentències pre-anunciades i mediatitzades no són dignes de ser sentències d'un país veritablement democràtic.
En la meva ingenuïtat de "La Salle" se'm fa difícil entendre el propi concepte de filtració. Com és possible, em pregunto? On és la seriositat del poder judicial? No és la primera vegada, ni la segona, sinó més aviat l'enèssima. A qui l'interessa? Pequè succeeix? Preguntes sense resposta, que novament només posen en qüestió la fiabilitat i la garantia d'un sistema al que tots estem exposats.
En fi, veurem què és el que passa al capdevall, però tot plegat fa una pudor de resclosit que no fa pressagiar res de bo.
PS. El men grau d'al·lucinació sobre l'espècie humana no deixa de créixer cada dia que passa. Mentre escric aquesta entrada, he sentir un anunci a "Spotify" que m'ha fet deixar el teclat de l'ordinator. L'anunci, pagat pel Govern Britànic i nomes en Anglès comença dient, no faig broma, "Get ready for Brexit" i l'entenc adreçat als ciutadans britànics que viuen a Espanya on els explica que han de preparar-se per a obtenir permís de residència, carnet de conduir i targeta de seguretat social entre d'altres. Anem veritablement cap a l'abisme. Hi al cim, i anem en xancletes i calça curta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada