El títol del blog d'avui respon a un extracte de les discurs d'ahir d'en Miquel Iceta (polític pel que sento una gran admiració, sigui dit de passada) a la tradicional festa de la "rosa" a la que també hi va assistir en Pedro Sánchez, president del govern espanyol en funcions. Iceta es referia als motius de fons pels quals tornem a un escenari d'eleccions anticipades, referint-se als seus més propers adversaris polítics: Ciudadanos, als que va anomenar "montapollos" (adjectiu, bastant encertat en el fons, cal reconèxer) i "pagafantes" als d'Unidas Podemos, per allò de voler quedar bé amb tothom, en particular amb els partits independentistes.
Què volen que els digui? El nivell és tan estratosfèricament baix -fins i tot en el cas de polítics amb capacitat- que a un li cau, literalment, l'ànima als peus. Si els polítics amb solera i recursos també se'ls en va l'olla quan entren en "mode pre-campanya electoral", doncs tot plegat diu molt poc a favor dels nostres representants.
I la conseqüència de tot plegat -avui en llegia diversos "twits" i alguna "carta als lectors" a "La Vanguardia", és que la gent normal, el votant mig, el i la que es lleven "ben d'hora, ben d'hora" per anar a treballar i portar un o dos sous a casa i pagar hipoteques i impostos, n'estàn d'aquesta buidor interessada i mediocritat conceptual fins al capdemunt. Resultat esperat? Més abstenció, sense cap dubte
Queda clar que quatre eleccions en quatre anys són una mostra més que evident de la incapacitat dels nostres representants per fer política de veritat, amb alçada de mires, i arribar a pactes. En aquestes darreres eleccions (post-eleccions) Pedro Sánchez ha jugat de forma interessada i mesquina amb els sondejos i les enquestes per a evitar haver de pactar amb Unides Podem. Per no parlar del gest de l'Albertito "el faxta" a la darrera corva: "m'abstindré si castigues a l'Infern de Dante els indepes catalans, aquesta mala gent". Impressionant el nivell. En Castellà: "Qué nivel Maribel!!!".
I què és el que succeeix tradicionalment a Espanya quan hi ha més abstenció? Doncs que això beneficia a la dreta. De fet, les enquestes que ahir publicava "La Razón". Els estalvio els detalls i passo directament a les conclussions: "La suma del PSOE y Podemos, entre los 160-164, frente a los 165 actuales, por lo que una repetición electoral seguiría dejando a Sánchez en manos del PNV y de los partidos independentistas. Un escenario similar al actual y cargado de inestabilidad".
Però aquesta enquesta no recull, òbviament, la irrupció del nou partit polític auspiciat per Iñigo Errejón. Resultat esperat d'aquest moviment? Més fragmentació del vot de l'esquerra, i més opcions de majoria absoluta per a la dreta del PP. Perquè també sembla clar que l'Albertito Rivera s'enfonsa en la seva creixent radicalització i manera de manar autoritària i dèspota dins al seu partit. En aquest cas, no dubtin que les enquestes la clavaran. Passi el que passi, Ciudadanos perdrà vots i escons.
Així doncs què podem esperar de les noves eleccions? Més inestabilitat i prou. I si això ho combinem amb les conseqüències d'una sentència dura al Procés, tenim un còktel Molotov que serà molt difícil de gestionar i digerir. Un any més, sembla que s'acosta una tardor calenta, en sentit literal i figurat.
Fan falta polítics de veritat, però sembla que a aquests se'ls va endur el vent, com al sentit comú o a la fred de tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada