Un viatge als Estats Units dóna per a moltes hores de lectura. Durant el dia d'avui, doncs, m'ho he llegit gairebé tot, fins i tot el vídeo del pobre paracaigudista que ahir va empassar-se un fanal de La Castellana, embolicat amb la bandera d'Espanya.
Així doncs he llegit molts articles d'opinió sobre la sentència. Opinadors de tota mena que es nodreixen de les filtracions sorgides de la seu del Tribunal Suprem, i en particular de la seva Sala Penal. Hi ha qui apunta que, com sigui que sentència per rebelió (la que comportaria penes de presó més llargues) sembla descartada, la filtració (Juliana dixit) és un element que hauria d'ajudar a rebaixar la tensió ambiental que es viu aquests dies (i que es preveu incremental quan la sentència es faci pública).
Insisteixo en el que vaig escriure ahir, si aquest és el cas, és la constatació que en aquest Estat guardar secrets no és precisament una de les virtuts de l'estat de dret.
En un ambient tan crispat hi ha opinions i declaracions de tota mena, obviament, en particular les més dures són les dels més radicals tant d'una banda com de l'altra (en Santiago Abascal demana directament la detenció de Torra i la intervenció del Govern).
Que la manifestació unionista d'ahir a Barcelona punxés estrepitosament, com ho va fer -no ens enganyem- la manifestació de la Diada el passat onze de setembre (sobre tot si la comparem amb la dels darrers anys), no deixa de ser un símptoma que la gent està cansada de tanta parafernàlia i tonteria, i que només que hi hagués un punt de generositat per ambdues bandes, tothom hi sortiria guanyant sense cap mena de dubte. Demanar impossibles amb un suport a l'independentisme del 48% de la població és senzillament una utopia, i això ho sap tothom.
Una post-sentència (sigui com sigui perquè està clar que no declararà l'absolució de cap dels inputats) amb aturades de país (indesitjades per a la majoria, n'estic segur) com a conseqüència de disturbis, talls de carreteres, autopistes i similars, no només no portarà res de bo sinó que ajudarà encara més a criminalitzar l'independentisme.
Manifestacions cíviques i massives en cap de setmana poden ser una extraordinària mostra de la força i la capacitat de mobilització de part del país (que pot ajudar en les negociacions polítiques que necessàriament hauran d'arribar, més aviat que tard), però si la cosa desemboca en un nou 3 d'octubre, no farem res més que tornar-nos a equivocar com a poble, una altra vegada.
Per sort, jo ho viuré de lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada