Quan vaig veure per primera vegada en José Coronado i en Carlos Sobera fent anuncis d'apostes per internet relacionades amb el futbol em va caure l'ànima als peus. Vaig asociar-ho de forma gairebé immediata a una aura de decadència un punt sòrdida. Dos tipus que no tenen cap necessitat de fer més gran el seu ja immens patrimoni amb ingressos derivats del foment del joc, però que malgrat tot ho fan....
A mi m'agrada el joc -molt-, tothom que em coneix ho sap. A la meva època d'universitat organitzàvem unes timbes de pòker que a Cerdanyola del Vallès eren conegudes. Durant els anys d'estudis universitaris vaig anar moltes vegades al casino de Sant Pere de Ribes -allò era un casino com Déu mana i no el que hi ha ara al Port Olímpic- a jugar al "black Jack" i a la ruleta (Jordi, si em llegeixes ja saps del que parlo). I encara ara, amb un grup de quatre amics (Vicenç, Woody, Pitu i jo mateix), mirem d'organitzar una memorable timba de pòker com a mínim una vegada l'any.
Però tot això era joc programat, presencial, físic (l'olor de cartes de pòker noves i el tapet verd és difícilment superable), amb un clar límit de l'import màxim que hom estava disposat a perdre (perquè la immensa majoria de vegades es perdien les 5.000 o 10.000 pessetes que s'havien canviat en fitxes). El joc tenia l'emoció de l'aura que desprenien els casinos, de la gent mudada, del "glamour", de la conversa Intel·ligent. De la màgia de la nit.
Ara tot és diferent. Tot va de pressa -massa-. Tot crema. Les apostes es fan per internet. No hi ha màgia, només addicció (ull! que no vull dir que abans no n'hi hagués quan la gent jugaba la "quiniela" o al casino però tenia, diguem-ne, un caire diferent).
Ara la pulsió compulsiva és a un click. Es pot apostar des del cupó de la ONCE fins a la Lotería Nacional. En termes d'economista faria el símil de dir que no hi ha subjacent: no hi ha butlleta física, ni paper de la quiniela, ni el bitllet de loteria. Com a màxim hi ha un apunt electrònic guardat en un fitxer pdf. Tot és virtual. O en altres paraules: fum.
Això que ja de per sí és molt preocupant, al futbol ha arribat a un nivel de degeneració que supera l'absurd. Una cosa és una aposta basada en un joc d'atzar i l'altra en un partit de futbol. Estem d'acord en que el resultat d'un partit pot ser completament aleatori però quan entren les apostes, l'aleatorietat es pot posar en qüestió. I això és justament el que acaba de passar.
Trobo una vergonya abominable, de confirmar-se, l'escàndol que ha fet públic el diari "El Mundo" en relació a l'últim partit de la lliga de futbol entre el València i el Valladolid. De confirmar-se, insisteixo, es posa en tela de judici tota la organització de futbol espanyola. Si el frau és veritat, resultarà provat que efectivament tot es pot comprar i vendre.
En el cas que ens ocupa sembla que hi hauria implicats fins a 6 jugadors del Valladolid (que havia de perdre i ho havia de fer tant a la primera part com a la segona, com així va passar.....). I que si hi ha sentència ferma el Valladolid perdria 6 punts i automàticament el Girona tornaria a ser equip de Primera!!!!
No crec que tingui sentit apostar en relació a cap esport, perquè llavors, l'esport en general pot acabar qüestionat (com ja va passar a Itàlia -un altre gran exemple- fa uns anys). Si la potència de les cases d'apostes és tan gran com sembla, llavors no haurien de tenir problemas en muntar fòrums organitzats per jugar sobre, m'ho invento, els escons que obtindrà VOX a les properes eleccions, quants diputats faltaran a la propera sessió al Congrés, quants badalls farà la presidenta Batet en una determinada sessió, o les vegades que un tal Quim Torra agafarà en un mes un avió de "Vueling" per anar a Brussel·les. I com a mínim, ningú qüestionaria el futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada