La referència del títol d'aquesta entrada al blog, manllevada d'una pel·lícula del Sergio Leone (1964, amb mítica banda sonora de Ennio Moricone), ve al cas en llegir ahir com el senyor Manuel Valls ha finançat la seva campanya i, de passada, s'ha finançat a sí mateix (exclussiva del diari Ara de divendres 14 de juny) des que va deixar de cobrar de l'Assemblea Nacional Francesa l'octubre de 2018.
És absolutament legal i legítim que un individu que va néixer al barri barceloní d'Horta (tot i que els seus pares ja vivíen a França) i que va arribar a ser ministre de l'interior i primer ministre de la República Francesa (poca broma, especialment si tenim en compte que no es va naturalitzar francès fins als 20 anys), tingui aspiracions polítiques a Espanya i que comenci aprofitant l'oportunitat que les eleccions municipals de Barcelona li han brindat.
Amb projecte de ben segur de molt més ampli espectre, en Manuel Valls, no exempt d'un marcat complexe de superioritat -moral com a mínim- i d'una indissimulada arrogància, va aterrar a Barcelona, amb el clar objectiu d'arribar a les més altes esferes polítiques d'Espanya des de l'Ajuntament de Barcelona, del que ahir va ser escollit regidor.
Llegeixo a l'Ara d'ahir que la campanya de Valls s'ha finançat amb donancions de particulars i que moltes han vingut des de Madrit (ciutat i concepte). Fins aquí d'acord. Puc entendre una gran aliança de l'IBEX 35 contra els "indepes i el encomupodemites".
El que ja em costa més d'entendre - però deu ser veritat ja que no ho ha desmentit - és que ell demanés (i de forma bastant pública, pel que sembla) per a sí mateix un salari "net" de 20.000 euros al mes, que hauria vingut cobrant des que es va instal·lar a Barcelona, l'octubre o novembre de 2018. Si la noticia fos falsa don Manuel l'hauria desmentit via Twiter, exigint una rectificació com a mínim, al cap de cinc minuts de la publicació de la noticia i això no ha succeït.
El senyor Valls ha vingut amb ganes de quedar-se (a França el van "convidar" amablement a abandonar la política activa després d'encadenar una sèrie de fracassos i d'abandonar la militància del Partit Socialista francès després de 37 anys). I no m'estranya, ja que si com a membre de l'Assemblea cobrava "només" 7.539 euros al mes, el creuament dels Pirineus li reporta un increment de salari de gairebé un 300% (molt més si convertim a "brut" el net de 20.000 euros).
Per 20.000 euros al mes el senyor Valls (i jo matiex) es capaç de defensar una idea i la contrària, com passa amb molts individus que van esgrimint ètica i deontologia però al capdevall acaben essent veritables professionals de la política per fer-ne el seu negoci particular. N'hi a incomptables exemples.
Legítim, insisteixo, si algú està disposat a pagar-ho, però que al cim ens vulgui alliçonar amb moralina de manual és, com a mínim, un insult a la nostra intel·ligència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada