El llegat de la presidència de Donald Trump es recordarà durant molts anys. Cada dia apareixen en premsa o a la televisió notícies relacionades amb els despropòsits, arbitrarietats i mentides que estan caracteritzant la seva etapa com a president dels Estats Units.
Als que per feina hi anem molt sovint, o ens hi passem mitja vida, com és el meu cas, tot això ens resulta cada vegada més incomprensible, especialment -al menys a mi- perquè puc donar fe que hi ha un altre país, una altra manera de fer, i un nivell de civilització al que la presidència de Trump no sembla tenir cap respecte ni li fa cap favor.
Entre les darreres barbaritats, la invocació de la seva capacitat presidencial per a fixar barreres aranzelàries addicionals a tots aquells països amb els que Trump considera que està enfrontat. Primer va ser la Xina, i en aquest cas, encara que l'eina dels aranzels no sigui la més adequada per a solventar els problemes que hi ha entre les dues super-potències (propietat intel·lectual, tecnologia militar, patents, etc.) hom podia arribar a entendre que era simplement una mesura de pressió a curt termini per a fer que els xinesos obrissin més el seu mercat i respectessin les regles del joc, el "fair-play" en els negocis. De moment però, i en dos trams, un primer del 10% i ara un de segon del 15%, la masura ja dura des de primers de novembre de 2018.
A algunes empreses, com a la nostra, que importem pràcticament tot el teixit per a la fabricació de nòrdics i coixins als Estats Units des de la Xina, aquesta mesura ens està costant un 25% de sobrecost aranzelari.
En una guerra comercial, a mig termini, ningú no hi guanya, però el senyor Trump això sembla ignorar-ho del tot perquè actúa per impulsos i a curt termini, i per dir-ho com a ell li agrada: a cop de bragueta (sembla impossible, però la realitat, que és tossuda, s'entesa a demostrar-ho a cada nova decisió que pren).
Després ha continuat amb les amenaces (tota aquesta setmana que s'acaba) d'imposar un aranzel sistemàtic del 5% -per començar, però està anunciat que serà creixent- a totes les importacions procedents de Mèxic si els mexicans no incrementen els esforços per a frenar l'immigració il·legal als Estats Units. La cosa és kafkiana en nivells extrems. Mèxic és el primer soci comercial dels Estats Units i té una industria de l'automoció que està íntimament interralacionada. La imposició d'aquest aranzel pot tenir efectes devastadors en aquesta indústria, en una estimació que preveu, si els aranzels s'acaben aplicant, d'un increment promig del preu dels vehicles de 1.300 dòlars. Qui acaba pagant les guerres comercials? No ens enganyem, sempre som els consumidors.
I la darrera és d'avui mateix que comença una nova guerra comercial amb l'Índia perquè -literalment- "he determinat que que Índia no ha assegurat als Estats Units que proporcionarà accés equitatiu i raonable als seus mercats".
Dos anys més a la presidència dels Estats Units d'aquest individu poden tenir un efecte veritablement devastador als mercats mundials, i el comportament de les borses internacionals aquesta setmana, en són una primera prova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada