Militars, toreros, tertulians

La campanya electoral de les eleccions al Parlament del 28 d'abril estan clarament condicionada pel procés independentista a Catalunya. Òbviament no és l'únic factor condicionant, ja que el fenòmen mundial del retorn de les dretes més reaccionàries, auspiciades per ideòlegs del tipus Steve Bannon, empresari de mitjans nord-americà que després de ser acomiadat de la Casa Blanca va emigrar a Europa i, des de Brussel·les, ha assessorat i assessora el bo i millor de cada casa: Front Popular a França, Lega Nord a Itàlia, Alternativa per Alemània i Vox a Espanya, entre molts d'altres.

A Espanya la cosa agafa, com era d'esperar, un perfum una mica particular. La irrupció de VOX a l'espectre polític i a la campanya per les eleccions al parlament espanyol, en particular després del seu èxit a les darreres eleccions autonòmiques a Andalusia, fa que els altres dos partits de dreta, Partido Popular i Ciudadanos, hagin engegat una competició per veure qui és més de dretes, qui més nacionalista i qui més anti-independentista català. Propostes poques però retòrica, males arts i mala llet, tota la del món.

Però aquí, de forma molt previsible, les dretes tenen un "publema", gràcies a Déu. Problema gran degut al sistema electoral basat en la Llei d'Hont que penalitza de forma molt significativa la fragmentació del vot. Conscients d'això, la pre-campanya s'està centrant no tant en les polítiques (o al menys és el que transcendeix als mitjans) sinó en l'astracanada. En qui la diu més grossa; en qui profereix les barbaritats més grans.

La pre-campanya de les dretes té més la característica d'anar a voler mostrar qui els té més grans, que no pas a debatre del que li interessa al ciutadà del carrer. És la política pels polítics i pels convençuts, la que es realimenta obviant la realitat: la que busca específicament el "like" i el "retwit", guanyar la tertúlia o tenir més notorietat a les xarxes socials. La que només espera la gràcia dels cinc minuts de telenotícies. I en aquest contexte llegim que VOX fitxa militars retirats (cinc en concret) per encapçalar candidatures a les eleccions, tot defensant el dret als ciutadans a tenir armes per auto-defensa (Bannon i Trump dixit).

El Partido Popular fitxa toreros i com a estrella destacada el fill gran del gran polític Adolfo Suárez, Suárez Illana, que a diferència de la grandesa i talla d'estadista del seu pare (el seu pare segurament quedaria vermell després de les declaracions del descerebrat del seu fill aquesta setmana), és simplement un neandertal que profereix barbaritats del tipus que a Nova York "han legalitzat l'abortament fins poc abans del naixement" i que "els neandertals esperaven que els nens naixessin i llavors els tallaven el cap". Naturalment, ambdues notícies són falses. És el que la dreta reaccionària sap fer més bé, mentir. En Ruiz Gallardón és un utra-catòlic conservador i anti-abortista militant i declarat, però al menys no profereix barbaritats. Hi ha classes i classes.


I a Ciudadanos, ai las...,  fa tant de temps que han perdut el nord que només esperen que el nostre descerebrat per excel·lència, el señor Quim Torra, obri la boca, per a denunciar-lo a la Junta Electoral Central, a la fiscalia o al Tanatori de la Ronda de Dalt. Diuen les fonts més oficials, de forma totalment oficiosa, que l'Albert Rivera ja està amortitzat i que ara el valor en alça és l'Arrimadas, que per això l'han posat de número u per Barcelona. L'Arrimadas, aquella senyora que se'n va a Amer i a Waterloo a fer rodes de premsa; efectivament, un valor en alça...


Si el votant mig té dos dits de seny, hauria de ser impossible que el "Trifachito" podés sumar per a governar. tot i que a la Pell de Brau tot és possible.


Si malgrat tot obtenen majoria que els ho permeti, que Déu ens agafi confessats. Jo seré als Estats Units el dia de les eleccions generals, i per primera vegada a la meva vida, he demanat votar per correu, precisament per aportar la meva petita contribució a que aquests descerebrats no es surtin amb la seva.