La diplomàcia espanyola amb la millor de les intencions, i des del ministeri d'afers exteriors, està fent des de fa mesos una campanya mundial per a promocionar la imatge d'Espanya a l'exterior ("España Global") com a conseqüència, diuen molts, de l'erosió de la "marca" Espanya provocada pel moviment independentista català. Hi podeu accedir des de l'enllaç adjunt.
La iniciativa, insisteixo, em sembla - per se - molt interessant, tot i que no veig tan bé que estigui pensada (o enfocada a) per contrarrestar cap altra cosa. La promoció de qualsevol idea o producte s'ha de fer sempre en positiu, no com a resposta a. Hom promociona la Costa Brava o les piràmides de Chichen Itzá, posem per cas, per la bellesa o l'interés intrínsec d'ambdues zones, no perquè Chichen Itzá és millor perquè, per exemple, no hi ha comunistes com a la veïna Cuba. Si Espanya ha de fer campanyes per a contrarrestar les accions de grups d'opinió que formen part de la mateixa Espanya, malament rai.
I malhauradament això és el que està passant. Fa uns anys, a finals dels vuitanta, es va fer una campanya institucional de promoció d'Espanya (ICEX) que portava per títol "Spain, everything under the sun", en positiu, de bon rollo, per a promocionar el turisme i la inversión estrangera que -per cert- va funcionar molt i molt bé.
Però ara a aquesta campanya, se li veu el "plumero". Es fa per contrarrestar les suposades mentides del moviment independentista, aparantment tan poderòs que és capaç d'enfonsar la imatge d'Espanya. Deuen tenir molta por des d'algun ministerio quan es paga a consultores dels Estats Units fins a dos-cents mil dòlars setmana per a crear una imatge positiva d'Espanya. Quan les coses s'han de forçar, mala peça al teler, que hagués dit la meva àvia.
Doncs no hauria de ser això. Espanya té molts atributs extraordinàriament valuosos i positius, això és innegable. És un gran país des de moltíssimes perspectives, negar això és de ruc i no hi ha consideracions polítiques que ho puguin negar, fins i tot des de la qualitat democràtica. També innegable, però,...ai las....quan topem amb la "sacrosanta e indisociable unidad nacional" aquí ja som en terreny pantanós. Tant, que perdem l'oremus.
I això és precisament el que li va passar al ministre Josep Borrell, en una entrevista que li van fer a la televisió pública alemanya aquesta setmana que ara s'acaba. En Borrell va perdre del tot els papers quan el periodista alemnya li preguntava pel moviment independentista català i pel judici del procés. I de quina manera, va deixar el plató. Vergonya aliena. Sort que algún assessor el va advertir de les conseqüències del que acabava de fer i va tornar, però el mal ja estava fet.
Això deixa la representació d'Espanya en un molt baix nivel. Ho va veure molta gent, i en Borrell va perdre els papers, no pas el periodista. España Global va perdre molts punts en una sola hora d'entrevista. I aquesta mateixa setmana, una altra galleda d'aigua freda: la carta del president de Mèxic López Obrador demanant formalment que Espanya demani perdó per les atrocitats comeses durant la campanya de "colonització" (aquí Borrell també va quedar ben retratat no fa pas tants dies amb la declaración dels "cuatro indios" en referir-se a la colonització dels Estats Units.
És molt trist que al ridícul que fa el pallasso Puigdemont a Waterloo s'hi posi a la mateixa alçada tota l'artilleria de la diplomàcia espanyola encapçalada per aquest altre gran pallasso de nom Josep Borrell.
Una veritable pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada