He escrit més d'una vegada en aquestes "Reflexions" que encaparrar-se a defensar postures absurdes, un punt estúpides i molt buides de contingut -diria jo- en nom de la "dignitat" mal entesa no porta enlloc. Parafrassejant el gran Groucho Marx, es anar "de victòria en victòria fins a la derrota final".
I precisament això és el que li passa al senyor Torra, pressumpte president de la Generalitat, arran de la polèmica del dictàmen de la JEC sobre la retirada dels símbols independentistes dels edificis públics durant la campanya electoral, com a conseqüència d'una denúncia dels Ciudadanos, aquests grans demòcrates salva-pàtries.
Molts, independentistes i no independentistes, estem d'acord en la injustícia de la presó preventiva abusiva i del macrojudici als líders del Procés independentista, però d'aquí a aferrar-se a un gest tossut invocant no sé quins principis en nom de la llibertat d'expressió, hi ha un món.
No tinc cap dubte que la presència d'un llaç groc o d'una pancarta en un edifici públic no farà canviar el vot a cap Sàpiens Sàpiens (brutal en aquest sentit el gag del "Polònia" de dijous passat, si no l'heu vist, cal que el recupereu a TV3 a la carta) i per tant la petició de la Junta Electoral Central és també un exercici d'una esterilitat absurda que no va a buscar altra cosa que la provocació, però en no ser una iniciativa seva sino el fruit d'una denúncia acabo entenent -que no compartint- la seva decisió.
Que cal retirar els símbols? Doncs a fer-ho. Al capdavall no puc estar més d'acord en el fet que els espais públics han de ser neutrals, ja que representen tothom, els que els han votat, i els que no. Qui vulgi portar llaç groc a la solapa de la jaqueta i penjar-lo al balcó de casa seva, endavant, però l'espai públic és de tots (Ull, amb això no vull dir que calgui retirar els llaços grocs de tot arreu, però sí dels edificis públics).
En un exercici de pragmatisme digne d'agraïment, la mateixa petició a l'Ajuntament de Barcelona arran d'una denúncia dels altres grans salva-pàtries del Partido Popular, s'ha saldat en una retirada immediata dels símbols per part de l'equip de l'Ada Colau.
Fins i tot Esquerra Republicana, cada vegada més preocupada per el fons que per la forma, ha demanat que es retirin els símbols.
Sembla que Torra i Puigdemont són els únics interessats en mantenir (per mantenir) el conflicte estèril i l'enfrontament permanent, com si amb aquest exercici de rabieta voléssin justificar-se davant...els seus votants? No ho sé, però una vegada més he de confessar la meva perplexitat per l'actuació de l'entorn Torra-Puigdemont (també excels el gag de Puigdemont escoltant òpera sol en el palco d'un teatre, en una recreació de la pel·lícula "El Padrino" mentre els seus col·laboradors li van dient a cau d'orella com els líders del PDCat han anat caient en el Congrés de fa dos diumenges, i ell somriu amb posat sàdic....).
No serà que al capdevall el que Torra busca, davant la nul·la capacitat de generar un projecte positiu, constructiu i engrescador és la inhabilitació com a via per a fer-se màrtir i escapolir-se dels pollastres que li venen al damunt?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada