Quan jo -i tots els de la generació dels 65,66,67,68,...- érem petits, "Los pallasos de la Tele", de l'única tele que existia aleshores, cantaven cançons que van esdevenir icòniques en aquells anys de post-franquisme, tele en blanc i negre, i "desarrollismo" a tutti plen.
Aleshores una de les cançons que més m'agradava dels pallasos de la tele, Gabi, Fobo, Miliki i Fofito, era aquella que deia "Susanita tiene un ratón, un ratón chiquitín, que come chocolate y turrón y bolitas de anís"... Segur que tots els de la meva generació recordem encara la tonada. Era una cançó absurda, estúpida, que deia molt de l'estat d'estultícia col·lectiva del personal.
Érem més feliços, ingenus, i els nostres pares creien en l'esperit dels nous aires que suposava la "transició"...No hi havia procés, però tampoc hi havia, posem per cas, Fernández Díaz ni "operacions Catalunya", en Jordi Pujol començava a escriure la seva llegenda, la corrupció quedava restringida al cercle més íntim del "Generalísimo", i tot estava "atado y bien atado", si se'm permet utilizar terminologia del valle de los caídos, i el turisme i la construcció desbocada permetien l'afloració de nous rics que en pocs anys esdevenien milionaris.
La Susanita em ve el cap en culminar avui el procés de primàries per escollir nou secretari/a general a can PSOE. I tal vegada, tal vegada el tret li surti per la culata, tot i comptar amb el suport de l'aparell gerontocràtic del partit i indirectament amb el suport del PP.
La Susana Díaz, a l'igual que la cançó dels Aragón, té la virtut, a més a més de no tenir programa, de voler-se especialitzar en tractar d'idiotes els votants. Als votants que són senzills ciutadans de carrer, ho puc fins a cert punt entendre, però fins i tot tracta de retardats mentals els propis militants del partit.
Llegir el programa electoral (????) de la Susana Díaz seria hil·larant si no fos tan patètic que gairebé fa plorar de ràbia. En Sebastià Alzamora es descollonava literalment a l'Ara, en un article genial aquest divendres. En fa ràbia però, perquè no em cap al cap una persona com aquesta, que imita no tan sols el populisme barat de Felipe González sinó que fins i tot prova d'imitar-ne la seva veu i que utilitza tals arguments que al seu costat Lerroux hagués semblat un nen de pit.
La Susana Díaz a fet una campanya lamentable, dedicada a no construir res, sino a destruir al seu adversari polític, Pedro Sánchez, que més que adversari hom diria que tracta obertament d'enemic. El debat televisat d'aquesta setmana en va ser una mostra. Cap idea més enllà de la sublimació de l'obvietat i l'odi que destil·la cap a Sánchez.
Doncs pel que diuen les enquestes i una certa opinió qualificada apareguda en premsa és plausible, pot ser fins i tot probable que el resultat de la votació d'avui sigui molt estret, o que en Pedro Sánchez sigui capaç de guanyar. No deu ser tan fácil manipular els afiliats com ho va ser fer-ho amb la gerontocràcia, els barons territorials i tots aquells que tenen càrrecs i poltrones a defensar.
Érem més feliços, ingenus, i els nostres pares creien en l'esperit dels nous aires que suposava la "transició"...No hi havia procés, però tampoc hi havia, posem per cas, Fernández Díaz ni "operacions Catalunya", en Jordi Pujol començava a escriure la seva llegenda, la corrupció quedava restringida al cercle més íntim del "Generalísimo", i tot estava "atado y bien atado", si se'm permet utilizar terminologia del valle de los caídos, i el turisme i la construcció desbocada permetien l'afloració de nous rics que en pocs anys esdevenien milionaris.
La Susanita em ve el cap en culminar avui el procés de primàries per escollir nou secretari/a general a can PSOE. I tal vegada, tal vegada el tret li surti per la culata, tot i comptar amb el suport de l'aparell gerontocràtic del partit i indirectament amb el suport del PP.
La Susana Díaz, a l'igual que la cançó dels Aragón, té la virtut, a més a més de no tenir programa, de voler-se especialitzar en tractar d'idiotes els votants. Als votants que són senzills ciutadans de carrer, ho puc fins a cert punt entendre, però fins i tot tracta de retardats mentals els propis militants del partit.
Llegir el programa electoral (????) de la Susana Díaz seria hil·larant si no fos tan patètic que gairebé fa plorar de ràbia. En Sebastià Alzamora es descollonava literalment a l'Ara, en un article genial aquest divendres. En fa ràbia però, perquè no em cap al cap una persona com aquesta, que imita no tan sols el populisme barat de Felipe González sinó que fins i tot prova d'imitar-ne la seva veu i que utilitza tals arguments que al seu costat Lerroux hagués semblat un nen de pit.
La Susana Díaz a fet una campanya lamentable, dedicada a no construir res, sino a destruir al seu adversari polític, Pedro Sánchez, que més que adversari hom diria que tracta obertament d'enemic. El debat televisat d'aquesta setmana en va ser una mostra. Cap idea més enllà de la sublimació de l'obvietat i l'odi que destil·la cap a Sánchez.
Doncs pel que diuen les enquestes i una certa opinió qualificada apareguda en premsa és plausible, pot ser fins i tot probable que el resultat de la votació d'avui sigui molt estret, o que en Pedro Sánchez sigui capaç de guanyar. No deu ser tan fácil manipular els afiliats com ho va ser fer-ho amb la gerontocràcia, els barons territorials i tots aquells que tenen càrrecs i poltrones a defensar.
Seria una gran lliçó de sentit comú i veritable democràcia.
Sigui com sigui però, el resultat d'aquesta votació será un partit fragmentat en dues parts difícilment reconciliables a curt termini que córre un gran risc de veure's escindit i marginalitzat. Tots tenim encara ben presents els casos del PASOK a Grècia o del Partit Socialista Francès, que a la primera volta de les eleccions presidencials va treure un ridícul i testimonial 6% dels vots totals.
Sigui com sigui però, el resultat d'aquesta votació será un partit fragmentat en dues parts difícilment reconciliables a curt termini que córre un gran risc de veure's escindit i marginalitzat. Tots tenim encara ben presents els casos del PASOK a Grècia o del Partit Socialista Francès, que a la primera volta de les eleccions presidencials va treure un ridícul i testimonial 6% dels vots totals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada