Davant l'evolució de les enquestes durant aquesta setmana s'han començat a sentir algunes alarmes sobre la possibilitat que Marine Le Pen pugui assolir la Presidència de la República Francesa. És cert que la suma dels vots dels que diumenge passat van votar socialita, Macron, Fillon, haurien de ser suficients per a derrotar Le Pen, però sorpresas més grans hi van haver a Anglaterra i als Estats Units.
Diu el sociòleg Edgar Morin avui a "Le Monde": "Cette election est un saut dans l'inconnu". Pot pasar de tot perquè no és una elecció en la que s'enfronten les dretes a les esquerres, ni el liberalisme a l'ultradretisme; s'enfronten dues concepcions del món, que han ultrepassat la barrera convencional entre conservadors i socialistes que ha presidit França des de l'inici de la Segona República.
Avui mateix el "Midi Libre" diu: "Macron toujours en tête face à Le Pen...mais", on diu que l'avantatge de Macron és encara molt alt, però la intenció de vot de Le Pen ha pujat de 9 punts en una setmana de campanya.
Les paraules del sociòleg francés són encertades: ens enfrontem a allò desconegut. Des que la classe mitja ha estat l'objecte del càstig tant de la pressió fiscal per un cantó, com per les diverses crisis econòmiques que amb regularitat ens han vingut afectant des de la primera crisi del petroli al remot any de 1973, hi ha hagut un deteriorament creixent del teixit social que garantia el model del bipartidisme i de l'estabilitat en l'intercanvi d'eleccions entre la dreta i l'esquerra.
El canvi de paradigma, amb l'empobriment progressiu i fins i tot accelerat del que s'anomenava la classe mitja baixa -formada per l'estracte social de classe treballadora amb feina estable i relativament ben remunerada, que permetia l'accés a hipoteques i a la possibilitat de gaudir de vacances i permetre l'educació superior dels fills- ha provocat l'aparició de fenòmens als extrems de l'arc polític.
Només així es poden explicar fenòmens com Syriza a Grècia, 5 Estelle a Itàlia, Podemos a Espanya o les seves contreparts: els partits ultradretans com el Front Nacional a França, l'UKIP a Anglaterra, o el Partit de la Llibertat a Holanda.
Una radicalització basada en la desconnexió amb el sistema de partits polítics tradicionals fortament arrelada en el populisme, l'oportunisme i el xoc.
Continuo defensant que la victòria de Le Pen em sembla gairebé impossible, però també és cert que la setmana passada, m'ho semblava més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada