De totes les animalades que he sentit i llegit als darrers anys (el qualificatiu de "bestieses" em sembla massa benèvol), la que he llegit avui ("La Vanguardia" 24/05/2017) m'ha fet recordar una vegada més que l'estultícia i l'estupidesa humana no tenen límits, i en aquest cas no m'estic referent a Donald Trump. Si avui fos 28 de desembre tindria molt clar que es tracta d'una divertida innocentada, però no, la cosa és real com la vida mateixa.
La noticia en qüestió, que el diari titula "Emporti's un iceberg a casa", parla per si sola. Parafrassejant el gran Mariano Rajoy, ens atrevim a dir que més que d'una notícia, es una autèntica "ocurrencia".
Resumint, es tracta d'un projecte per a portar gel de l'Antàrtida, en concret de les illes Heard (cantó australià) cap als Emirats Àrabs, com a una brillant idea per a paliar la sequera crònica que afecta el país del Golf Pèrsic. La idea ha vingut de la consultora local anomenada "National Advisor Bureau" (http://www.national-advisor.ae), que té un lloc web al que recomano entrar per fer-hi un cop d'ull perquè cal reconèixer que d'imaginació no els en falta.
Cada iceberg gegant dels que la consultora està considerant por contenir fins a 75.000 milions de litres d'aigua potable de la més gran qualitat. El pla, contempla remolcar icebergs gegants durant més de 9.000 kilòmetres i tindria la finalitat de resoldre els problemes crònics d'aigua dels Emirats Àrabs (un iceberg gegant podria satisfer les necessitats d'aigua d'un milió de persones durant cinc anys). El projecte, contemplaria iniciar els tresllats a partir de l'any 2019.
Amb independència de la factibilitat tècnica d'una aventura com aquesta (per la que segur que es trobarien les solucions adequades), el que crida l'atenció és que un país que té una pluviometria pràcticament inexistent, 94 litres per m2 i any (a Catalunya és d'uns 500 litres m2 i anys), té un dels consums d'aigua per càpita més elevats del Planeta. I no sembla que la cultura de la sostenibilitat estigui gaire implantada al territori. Les famoses "3R" no deuen saber ni el que són.
A ningú no se li ha acudit fomentar l'estalvi i millorar les dessalinitzadores ni plantar arbres al desert i aplicar-hi sistemes intel·ligents de rec gota a gota, a títol d'exemple. Això seria massa racional, i per tant poc probable (és com ara posar l'estació de l'AVE de Tarragona en un descampat a 20 kilòmetres del centre de la ciutat, per exemple).
Es tracta de fer-la grossa, ja que la premisa és que, com que es pot pagar, com més bèstia millor. Caldria que algú els digués que no tot es pot comprar amb diners, sobre tot si la solució proposada és medioambientalment insostenible i amb uns efectes col·laterals potencials completament desconeguts. En fi, una mostra més de com ens va com a Sapiens Sapiens.
Sort que tinc la gairebé certesa de que per una raó u altra (segurament de tipus legal) l'aventura no esdevindrà realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada