Diu la dita que les rates no són mai les últimes a abandonar el vaixell, excepte si aquestes rates són italianes i porten per cognom Schettino, en aquest cas, són de ben segur les primeres (per cert, la condemna de Schettino a 16 anys de presó ha estat recentment ratificada pel Tribunal Suprem Italià).
Em fa la sensació que al Partit Socialista Francès, aquesta percepció que tenim més d'un i més de dos, és generalitzada i de domini públic. Em va semblar d'una indignitat digna de Susana Díaz (si se'm permet la llicència), l'opció de l'ex primer ministre francès, Manuel Valls, Català de naixement per cert, que després de la seva desfeta personal a les primàries del Partit Socialista per a escollir candidat a les presidencials optés obertament per abandonar el partit i oferir-se amb braços obert a la nova formació d'Emmanuel Macron. Al meu entendre és una desvergonya digna d'un mediocre polític espanyol, però no pas d'un representant de la política francesa.
Potser perquè efectivament no és francès de naixement (va obtenir la nacionalitat francesa quan ja tenia 20 anys) la cultura de l'honor no forma pas part del seu bagatge.
Veig a Valls perdut en la indefinició per la que navega el socialisme europeu des de fa anys. Lluny queden els anys dels grans prohoms del socialisme europeu. D'Olof Palme, de François Mitterand, d' Helmut Schmidt, de Willy Brandt i tants d'altres socialistes que amb la seva visió, conviccions profundes, creença en la idea d'Europa i del progressisme, juntament amb una singular generositat política, van contribuir en fer del socialisme europeu una veritable opció de progrés social.
Però els esdeveniments dels darrers anys succeïts en un món cada vegada més global, on una socialdemocràcia mal entesa ha contribuït a fer crèixer de forma insostenible els dèficits públics (els exemples d'Itàlia, Grècia, Espanya -Catalunya inclosa, a l'època del "Tripartit" en són palmàries mostres...) i ha fomentat la cultura de la subvenció, el subsidi i el clientelisme polític. La conseqüència natural (ho acabem de veure aquest diumenge passat a les primàries del PSOE) han portat a que als partits socialistes els creixessin els nans per l'esquerra (en forma de Cinque Estelle, Syriza o Podemos) o per l'ultra-dreta nacionalista i xenòfoba (Front Nacional a França).
Valls, com ara la "lideressa" andalusa Susana Díaz, no ha fet altra cosa que viure de la política des que es van graduar a la Universitat (tots dos amb molt pocs mèrits, per cert). Han fet de la política un "modus vivendi" i això és el pitjor que li pot passar a un polític, esdevenir un professional de la política, perquè quan això succeeix, la principal prioritat és la de mantenir el càrrec, i poc importa si avui defenses els conservadors, o demà convoques una vaga general...Tot pel càrrec!
El socialisme europeu està en greu crisi i córre un sever risc de marginalització. I això, en països con Espanya o França, podria tenir unes conseqüències polítiques i socials dramàtiques. Temps al temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada