Escoltava aquest vespre l'entrevista que li feia en Grasset al 23/24 a en Josep Rull nou Conseller de Territori i Sostenibilitat i resulta que aquest bon home també diu que fa "un pas al costat" com va fer l'ex-president Mas. Com a ciutadà m'he sentit tractat com si fos idiota, perquè en realitat, molts dels que ens governen ens tracten com a tals (tal vegada és que es pensen de veritat que ho som).
De fet el que vol dir és que renuncia -una mica però no del tot- al càrrec de secretari d'organització de Convergència Democràtica de Catalunya, per a dedicar-se plenament (o no) a la nova tasca de Conseller. Home, és que es podria esperar altra cosa? No sé si la llei vigent d'incompatibilitats li permetria compaginar els dos càrrecs o no, però el que queda clar és que la llei de la coherència i la deontologia li ho impedeixen. Però fer el "pas al costat" té una connotació lletja, molt lletja, i potser veig fantasmes on només hi ha un ús alegre del llenguatge en un afany de crear escola....
Per tant el Rull plega de secretari d'organització (i pel bé de l'interès general esperem que del tot). Normal, no? Tan costa dir les coses pel seu nom? Per què els han de tractar com si fossim idiotes? Què vol dir que fa un pas al costat? A quin costat? A la dreta? a l'esquerra?
Aquesta -em perdonareu la cruesa de l'expressió però és que no me'n puc estar- gillipollada proferida avui per aquest senyor és si cal més greu perquè el seu cap de colla, després de la tragicomèdia de la renúncia, també va dir que feia un "pas al costat".
Un pseudo-neologisme del tot inexistent fins ara del que el lingüista Pla Nualart afirma en un recent article a "L'Ara": "En principi podem fer un pas en davant, un pas en(dar)rere, un mal pas, un pas (en) fals, etc., però cap diccionari ens deixa fer un pas al costat. El llenguatge polític va creant un argot al servei dels interessos dels polítics. De vegades, inventa un terme exacte per a un concepte que no en tenia cap, però sovint el terme nou diu el que ja deia l’antic de manera menys clara, connotada o compromesa".
Això del "pas al costat", a part de no existir, és molt maquiavèlic perquè ve a dir: "Plego però no plego" o bé: "Plego però no del tot"....Un eufemisme que no se sap ben bé què vol dir, i que de tant de ser repetit aquests darrers dies ja te la virtud d'haver estat utilitzat per dos persones publiques diferents en menys de quinze dies.
En fi, espero que els passos al costat siguin veritatblement passos enrere i que ens obliden de tan desafortunada expressió durant una -llarga- temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada