El sumani ha estat tan aclaparador que ni el propi Donald Trump ha pogut negar la victòria dels demòcrates versus els republicans en les eleccions de Mid Term (mig mandat presidencial).
Donald Trump volia un plebiscit sobre la seva gestió i el resultat ha estat tan abrumador que fins i tot ell mateix ha hagut de reconèixer la victòria dels demòcrates. Com de costum, Trump és Trump i avui també ha fet de Trump, dient que ha perdut les eleccions perquè ell no es presentava...Trump és un boig perillós però no és ximple, la votació d'ahir als Estats Units ha estat un bany de realitat. La constatació que l'excentricitat i l'autocràcia tenen un límit, i aquest límit l'han demostrat els electors, que han acudit massivament a les urnes per expresar el seu desacord amb les polítiques de Donald Trump.
La derrota dels dos candidats republicans al Senate que van ser "designats" personalment per Donald Trump per sobre de candidats amb millors perspectives electorals -Ken Paxton a Texas i Darline Graham a South Carolina- demostra les conseqüències de la seva interferència a la campanya. En conèixer la gran desfeta ha dit que els republicans han perdut perquè ell (Trump) no era a les paperetes, però en veure la derrota de Paxton i Graham, aquesta afirmació s'ensorra de totes totes.
El plebiscit, perquè això ha estat un plebiscit en tota regla, ha estat tan clar que ni ell mateix l'ha pogut negar. En veure la confirmació del pitjor dels escenaris, el president ha anat fent piulades a la seva xarxa social del tenor de: "Si no em volen als Estats Units, me n'aniré a Israel on un 99% de la població m'estima", o penjant una foto d'una gorra amb la paraula "veto" escrita al davant (el president té el poder de veto sobre la legislació que faci el Senat nord americà).
Resultats al Senat. Font: NYT
Resultats a la Cambra de Representants (Congrés). Font: NYT
Avui, Peter Baker escriu al New York Times que aquest resultat és "el principi del final de l'era Trump".
Els nord americans estan frustrats pels elevats preus del combustible (han crescut un 40% en els darrers 3 mesos), una guerra amb l'Iran que gairebé ningú no entén ni vol, l'enriquiment del seu entorn familiar sota l'estela d'una més que possible corrupció, la mobilització del vot llatí i el cas de pederastia Epstein en el que ell hi està relacionat en major o menor intensitat, entre d'altres barbaritats i mentides, han fet mobilitzar una gran quantitats de votants que en altres circumstàncies potser s'haurien quedat a casa.
La taxa de participació preliminar (encara estimada) se situa al 49,42% quan 4 anys abans (2022) va ser del 46,2% i haurà estat la participació més elevada en un segle. El poble ha parlat, i ho ha fet per mostrar la seva disconformitat amb les polítiques, les excentricitats i les sortides de to de Donald Trump.
Així doncs la gran notícia (com la victòria de Lula Da Silva a les eleccions presidencials al Brasil la setmana passada) és que hi ha un bri d'esperança en la restitució d'una democràcia de qualitat als Estats Units. En termes futbolístics diríem que hi ha partit.
Seran, sense dubte, dos anys difícils, però malgrat que Trump apliqui sistemàticament el seu dret de vet a les iniciatives legislatives del Senat, no podrà seguir governant amb "ordres executives" prescindint del Congrés i el Senat que exerciran una funció fiscalitzadora sobre el que queda de mandat, d'una forma rigurosa, possiblement resucitant les comissions d'investigació sobre el cas Epstein i la fortuna dels seus familiars.
Hi ha doncs esperança. Com diu la dita Castellana: "A cada cerdo le llega su San Martín".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada