Hi ha gent que és optimista de mena, i, pel que es va poder sentir en el darrer ple municipal de l'Ajuntament de Girona a finals de gener, l'equip de govern de la ciutat forma part d'aquest col·lectiu d'optimistes.
El problema és que de vegades a la vida en general, però a la política en particular, l'optimisme pot ser sinòmim d'exageració, conformisme o fins i tot, de mentida.
En Lluc Salellas va tenir la gosadia o el coratge d'assegurar (literalment) que "la ciutat va pel bon camí", però evitant caure en "triomfalismes" també va acabar admetent que "hi ha marge de millora" i que, naturalment, tot l'equip municipal està treballant per a resoldre el que "encara no funciona bé".
Doncs, alcalde Salellas, amb tot el respecte, jo no comparteixo el seu optimisme sobre el funcionament de la ciutat. Vostè va accedir al càrrec el 17 de juny de 2023, és a dir, més de dos anys i mig, i què vol que li digui, com a ciutadà i pagador d'impostos, veig que, com en el cas dels trens, anem endarrere en comptes d'avançar.
Comencem per les escombraries, que és una qüestió que em treu de polleguera: se'ns va dir, per activa i per passiva, que a partir de gener de 2026 tot això canviaria i que hi hauria un contenidor per a cada fracció, que es podrien baixat totes les fraccions cada dia i que no hi hauria restricció horària. Jo no sé si això és així en d'altres barris de la ciutat, però a La Devesa, a dia 8 de febrer, res no ha canviat. Mateixos contenidors, mateixes restriccions, mateixos horaris, i mateixa brutícia, que d'altra banda continuo veient en molts altres barris de la ciutat, molt particularment, a Sant Narcís.
La ciutat segueix bruta, molt bruta i, tot i estan d'acord que em faig un tip de veure comportaments incívics de ciutadans, i que observo que hi més operaris del servei de neteja que no veia fa uns mesos, però els resultats continuen essent descoratjadors.
Després, em costa d'entendre l'estat de deixadesa de parcs i jardins de la ciutat. El parc de Domeny, o La Devesa, o el sector Maristes, és a dir, les zones properes al meu barri, hi ha una situació de brutícia absolutament endèmica (avui he anat a córrer al sector "Nestlé" i les deixalles acumulades són de vergonya, amb manca de papereres (per què no posen més papereres?)...al meu barri, carrer Illa cantonada carrer Bernat Boades, es va fer malbé una paperera per rovell a la base i no s'ha tornat a reposar, i d'això en fa anys...), parterres sense arbres i arbustos i tanques vegetals en estat lamentable. La zona de jardí a tocar del Camp de Tir fa veritable pena, als parterres que envolten el "jardí", hi ha més forats que no pas arbres.
I finalment (la llista és llarga però no vull extendre més per no avorrir els lectors) aquest estat general d'abandonament que planeja per tota la ciutat, sense que vulgui dir que tota la culpa és de l'actual consistori, però que sense dubte podrien, com a mínim, comunicar una mica millor: la lamentable situació de l'edifici ocupat a la Ronda Ferran Puig, que genera molèsties constants als veïns -la darrera, un tall de llum a l'enllumenat del carrer com a conseqüència d'una punxada il·legal a la xarxa elèctrica-, l'abandonament del sector d'entrada a Girona per la carretera de Barcelona (banda esquerra), on continuen dretes la majoria de fàbriques abandonades després de la Clínica Girona -i l'espai adjacent completament deixat de la mà de Déu- amb unes actuacions que no arrenquen i que causen una pobra impressió al que entra a la ciutat per aquest sector, l'estat de les passeres peatonals del riu Güell, i tantes i tantes d'altres.
Jo no dic que tot es faci malament, però, alcalde, potser hauria de matisar això de que la ciutat va per tan bon camí.
Hola Jaume! Si vols et deixo un titular: Girona s'enfonsa! Hi ha dos trams en concret per on hi passo bastant sovint en els quals l'asfalt s'està ensorrant. Un és el C/Joaquim Vayreda i el que transito més és on Emili Grahit comença a ser Passeig d'Olot.
ResponEliminaJa no en parlem del tros de dos carrils d'accés a la ciutat tant quan surts de l'autopista com quan hi accedeixes per Girona Sud.
M'ha encantat haver tingut per fi el temps per llegir el teu blog.
Salut!