Encara que la ciència política afirma que el que succeeix en unes eleccions regionals, autonòmiques o locals no és gairebé mai extrapolable al que passaria en unes eleccions generals, és indubtable que unes eleccions autonòmiques en moments de màxima globalització, polarització i mediocritat política acaben anticipant tendències.
I això sembla que és el que ha passat a les autonòmiques d'Extremadura. Les eleccions solen ser una expressió global de l'estat d'ànim de la ciutadania, i al món en general, i a les Espanyes en particular, el personal està molt emprenyat.
A Extremadura -i atenció que no passi ben aviat el mateix a Aragó i a Castellà Lleó, que celebren eleccions el proper 2026- el PP ha guanyat nominalment per incompareixença de l'adversari polític, és a dir, el PSOE. Però qui ha guanyat de debò aquestes eleccions, ha estat l'extrema dreta de VOX.
Si la senyora María Guardiola va disoldre el parlament extremeny i va convocar eleccions anticipades, va ser justament per a poder governar en solitari, vistes les evidents diferències amb el seu aliat VOX i la seva incapacitat per aprovar uns pressupostos prorrogats en dues ocasions.
Maria Guardiola convocava eleccions amb la convició que obtindria la majoria absoluta (33 escons), partint una posició de 28 escons a les eleccions de 2023. Però com he escrit en més d'una ocasió en aquest blog, el senyor que no sap pronunciar i s'embarbussa en voler dir, al congrés espanyol Anatomía de un instante, no desperta cap mena de passió. És una ombra de sí mateix emparedada entre Santiago Abascal i Isabel Díaz-Ayuso. On hi ha radicals de pro, qui vol les imitacions? Doncs només els més fidels.
El PP ha crescut en un escó i es queda a quatre de la majoria absoluta, per tant, només hi ha dues opcions: o tornar a votar o pactar amb VOX, i aquesta captivitat, no fa altra cosa que catapultar encara més VOX elecció rere elecció. Efectivament, aquest partit ha multiplicat per dos el número de votants i el d'escons, mentre que PP, malgrat guanyar un diputat, perd 9.000 vots i el PSOE en perd 108.000 i 10 diputats.
En una comunitat en la que les esquerres havien guanyat sistemàticament les eleccions per majoria absoluta des de 1983 fins a 2019 (36 anys, que és aviat dit) en aquesta votació no han arribat ni al 36%, una evident mostra de fastigueix d'uns electors que se senten abandonats pels seus dirigents i que per tant, han decidit quedar-se a casa de forma generalitzada. En una comunitat amb una majoria d'esquerres, el desencis no fa altra cosa que afavorir la dreta i l'extrema dreta (sobre tot allà on el percentatge d'immigrants és més alt).
L'abstenció ha estat la més alta de la història d'unes eleccions a Extremadura, ja que només ha votat un 62,7% del cens electoral, i en realitat aquesta ha estat la guanyadora, ja que 331.000 majors d'edat amb dret a vot no han acudit a les urnes, el que vol dir que ha tret més de 100.000 vots més que el partit "guanyador", el PP.
Per tant, el tret els ha sortit per la culata als del PP, que liderats per un mediocre com Núñez-Feijóo, aniran de victòria en victòria fins a la derrota final, a mans de VOX, naturalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada