Ahir al matí el meu fill Adrià em deia per correu electrònic que esperava l'article resum de l'any 2025. Efectivament és ja una tradició que vinc repetint des de 2012: el darrer article de l'any és una mena de resum dels fets més rellevants del periode.
Vaig titular l'article de 2024 "L'any de la impunitat". A mode de resum citaré una frase de l'article de John Carlin a La Vanguardia que mencionava en aquella entrada de fa un any:, fent referència a l'estil de gestió de Donald Trump "...Es tracta del tribalisme més elemental: conquereixo un territori perquè soc gran i puc. Es tracta també de complexos, de les inseguretats que motiven els bullings del pati del col·l3gi, de les ànsies de grandesa de persones que saben que en els fons els manquen. Més un punt de nihilisme, a l'estil Mad Max".
I jo l'acabava escrivint: "Segueixo sense pedre l'esperança, malgrat tot, i continuo pensant que encara hi som a temps. El món gira i el que avui ens sembla una tendència imparable: totalitarisme, llei del més fort, desinformació a les xarxes, justícia partidista, .... pot tornar a canviar si algú és capaç de canalitzar el sentit comú d'una gran majoria de ciutadans que s'han vist decebuts per la política convencional".
Però tots els mals auguris s'han complert. Si dilluns d'aquesta setmana al monòleg d'en Quim Masferré a TV3 els espectadors del seu show (800) aquests donaven a l'any 2025 una nota d'un 7,23, entenc que des d'un punt de vista personal, la veritat és que a nivell de posar una nota a aquest exercici que avui acabem, i des d'una persepectiva no meva personal sinó del que jo li posaria a com està funcionant el planeta, la nota és clarament un suspens.
Òbviament que han passat coses positives, però la majoria han estat negatives en una clara continuïtat del que va venir succeint el 2024:
- La bogeria narcissista de Donald Trump ha continuat i fins i tot s'ha accentuat: hem vist trontollar els mercats amb imposicions arbitràries i inexplicables econòmicament parlant d'aranzels suplementaris a la resta dels països del món, la violació flagrant del dret internacional i dels drets humans ha augmentat, amb deportacions massivas d'immigrants, fins a bombardejos de llanxes a les costes de Venezuela, rematant supervivents amb llum i taquífrafs, fins a la darrra bogeria, que és parlar obertament de l'annexió de Groenlàndia (on hi ha enviat el governador de Louisiana).
- La bogeria anexionista de Vladimir Putin continua amb un increment dels atacs amb míssils i drons contra la població civil sense que a dia d'avui s'albiri cap esperança per una pau veritable i duradora.
- La bogeria radical de Binyamin Netanyahu continua intacta. Un acord de pau que ha estat només de cara a la galeria i que només en la seva fase primera és sistemàticament incomplida per part d'Israel no dóna cap veritable esperança al poble palestí.
- Les ansies xineses d'esdevenir "la" potència mundial global incontestada, desplaçant a uns Estats Units en decadència, són més a prop que mai. Les recents tensions amb Taiwan, que estem veient aquests dies, no auguren res de bo de cares al futur a curt termini.
- Europa continua essent un jugador inesixtent en el tauler geopolític mundial. Escrivia recentment Toni Soler, al diari Ara: "La unitat europea, que havia agafat embranzida amb l'adopció de l'euro, s'encalla per l'egoisme decadent dels vells estats nació". No hi podria estar més d'acord. Europa continua essent un projecte inacabat. Un coitus interruptus.
- Els efectes del canvi climàtic a nivell mundial no han tingut aturador. Van començar al mes de gener amb un incendi gegantí que va arrassar part de la ciutat de Los Angeles, i ha continuat amb sequeres, DANAS, inundacions fins a les massives del Sud-Est Asiàtic fa només unes quantes setmanes. I malgrat tot, els polítics del món són incapaços de posar-se d'acord en emprendre mesures que ens salvin com a espècie. Homo lupus homini.
- I l'eclosió imparable i ara ja d'ús quotidià de la intel·ligència artificial, per a molts a nivells preocupants (en el sentit que ben usada és una eina molt potent i mal utilitzada esdevé un gran útil d'imbecilització col·lectiva. Alguns, ben aviat, ja ni tan sols seran capaços de redactar un correu electrònic sense l'ajut de la IA.
- I finalment, la consolidació definitiva de l'extrema dreta com a opció de govern a bona part del món democràtic. No és d'estranyar que d'extrema dreta sigui el proper/a president/a de la República Francesa.
- Entre tanta misèria, però, una espurna d'esperança, l'elecció del nou Papa, Lleó XIV, un nord-americà reformista, Francis Prevost, que podria esdevenir un referent pel restabliment de la pau mundial.
- I a terres hispanes, un déjà-vu inacabable, com el dia de la marmota:
- Un "black out" elèctric total el mes d'abril del qual, hores d'ara, els ciutadans encara no n'hem tret l'aigua clara (algun dia hauríem de plantar-nos tots i deixar de pagar impostos...).
- Un poder judicial que va a la seva i que no respecta les normes del joc, excepte notables i honorables excepcions, i que es permet cometre arbitratietats de part tan bèsties com el judici a Jordi Pujol (després de l'episodi més clamorós de guerra bruta que ha practicat l'estat espanyol) o la condemna exprés -sense arguments- al fiscal general de l'Estat per un delicte que no s'ha provat. Inaudit. Només explicable a l'Espanya de les meravelles.
- Una inacabable reguera de casos de corrupció que han delmat la confiança en el PSOE amb alguns dels homes més propers a Pedro Sánchez emmerdats fins a les orelles en el cobrament de comissions il·legals.
- Corrupció que també ha afectat el PP, d'altra banda. Un partit on les lluites intestines pel poder fan que els líders estiguin desnortats i que vagin perdent suport a favor de l'extremisme més radical de VOX.
- Parlant de radicalismes i extremismes, el fenòmen Aliança Catalana de la Sílvia Orriols, amb el seu pràcticament monotema anti immigració i anti islamisme, comença a prendre força com a opció de govern. Calcem-nos.
- La pressió mitratòria i el problema de l'habitatge ja es consideren els principals problemes de la societat espanyola i europea. La mediocritat i pusilanimitat de les administracions no ha ajudat a trobar-hi solucions. Feia molts anys que s'albirava el problema, però quan s'hi podia ser a temps, es va girar el cap cap a un altre cantó.
- El cas de Mazón i les seves mentides fa tan de fàstic que mereix ser recordat com sempre més com el cas del polític més mesquí i miserable que ha parit mai l'estat espanyol. El seu "presi", com ell l'anomena, ha estat enxampat in fraganti com a mentider en relació a la gestió de la DANA de València l'octubre de 2029. Aquests dos personatges haurien de ser inhabilitats, si hi hagués decència política. Qui es va inventar el concepte d'"inmunitat", hauria de ser a la presó.
- L'Emèrit continua desafiant la decència de la monarquia espanyola amb la publicació d'un llibre que fa entre pena i vergonya i en el que ni demana perdó ni es penedeix de cap dels seus actes, i el seu ex-gendre, Urdangarin, fa exactament el mateix amb un llibre que es publicarà el febrer de 2026. Un insult a tots els ciutadans espanyols, siguin del color polític que siguin.
- I finalment, els fenòmens catalans, Rosalia, a nivell mundial, amb un darrer àlbum, Lux, que ho ha petat tot, i Oques Grasses, que han estat capaços de vendre entrades per a omprir quatre estadis Lluís Companys en quatre dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada