Dimecres passat el Borbó feia el seu tradicional discurs de Nadal, el 24 de desembre, a les 9 en punt del vespre, retransmès per 29 canals de televisió després de la ja tradicional hagiografia documental de Televisión Española explicant la gran contribució de la monarquia espanyola a fer que aquest món en el que ens ha tocat viure, sigui una mica millor.
Endarrere queda aquell fatídic 2024 en el que el rei va ser esbroncat, escridassat i esquitxat per una munió de veïns valencians indignats d'allò més amb la gestió pública de la DANA del 29 d'octubre.
El 2025 haurà estat per a la monarquia un any més plàcid, si exceptuem les sovintejades sortides de to de l'Emèrit, essent les dues darreres les més sonades de totes: la publicació d'una altra hagiografia en forma de biografia escrita per una periodista francesa que es confessa obertament admiradora de l'exrei (mal inici per a una biografia), "Redención", i la publicació d'un missatge del mateix Emèrit a YouTube com si d'un influencer caduc i fatxenda es tractés promocionant el seu regnat...
Felip VI, doncs, ho tenia tot de cara per a lluir-se (en un discurs que ell no escriu, i en una escenografia que ell no decideix) en un any de pocs ensurts, més enllà de la creixent polarització i la mediocritat dels polítics espanyols de tots colors.
Però en un entorn mediàtic cada vegada més fragmentat, on la televisió convencional perd un llençol a cada bugada a favor de la informació a xarxes socials, i una audiència a la que la política l'importa tres bledes, els discursos institucionals només poden fer una cosa, acabar en un pseudo oblit.
Així ha estat als darrers anys, tant en el discurs del rei el 24 de desembre com el discurs del president de la Generalitat el dia de Sant Esteve.
En el cas del Borbó, el seu dotzè discurs després de l'abdicació forçada de Joan Carles I, amb un canvi d'escenari (la sala de columnas del Palacio Real) i en un format diferent, a peu dret, per fer-lo més "modern", va tenir una audiència més que discreta, 5,9 milions d'espectadors (entre els que em compto, per pura antropologia i curiositat periodística) que no ha fet més que decrèixer des del pic del 2020, any de la pandèmia.
Naturalment, la premsa pàtria i la nostrada de dretes van fer esment en la dada positiva, el "share", que es va situar al 65,7% de tots els que miraven la tele a aquella hora, però el que obvien és que la tele a aquella hora la miraven 4 gats. Estic exagerant com a recurs retòric, òbviament, però el cert és que només un 18% dels ciutadans espanyols estava connectat a una pantalla de televisió aquell dia a aquella hora, i només un 11% va veure el discurs del rei.
El quadre adjunt mostra l'evolució de l'audiència dels seus discursos de la Nit de Nadal.
El que va dir en el discurs és el de menys, ja que es limita a llegir el que li escriuen i que, com no podria ser d'altra manera, és una concatenació d'obvietats mancades totalment d'originalitat en les que, sense cap coratge ni esperit, parla de la convivència, d'evitar la polarització, de com de meravellosa va ser la transició política, del gran projecte comú que és Espanya, etc, etc... Res que no sapiguessim.
Ni una menció a l'Emèrit ni a la necessitat de regeneració democràtica que li calen a les institucions del país. Un missatge en definitiva perfectament prescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada