L'imparable ascens de la Xina

Hi va haver uns anys, sobre tot a partir de les darreries del Segle XIX, en els que els Estats Units es van anar convertint en la primera potència econòmica mundial i com a tal, l'activitat de recerca i desenvolupament en aquest país va liderar el món durant pràcticament cent anys. Amb la victòria a les dues guerres mundials, la indústria i la tecnologia nord-americanes en van sortir molt reforçades.

Efectivament, els Estats Units lideraven la recerca tecnològica, les telecomunicacions, els microxips, la medicina, la recerca oncològica, la indústria aeroespacial. I així, els nord-americans van inventar els xips, els ordinadors portàtils, les targetes de crèdit, la telefonia inalàmbrica, i van portar el primer ésser humà a la lluna (en una cursa amb la difunta Unió Soviètica que va perdre la partida clarament)...

Les universitats nord-americanes lideraven l'educació de més alt nivell i la recerca científica i tecnològica, amb centres d'excel·lència mundial com ara el MIT (Massachusetts Institute of Technology). Només al MIT es van inventar, per a posar-ho en contexte aparells, software i sistemes com ara el radar, l'email o el GPS, per a posar uns quants exemples. Encara avui, el MIT lidera el prestigiós QS Top Universities Ranking. 

Però tots els imperis tenen un temps, i semblaria que el temps dels Estats Units està ja passant. I no només com a conseqüència de la globalització sinó també perquè el continent asiàtic està en un ritme frenètic per a aconseguir el lideratge mundial en materia científica i tecnològica.

Si al damunt, el país està presidit per un energumen que es vanta de no llegir llibres i que ha declarat la guerra a les principals universitats nord-americanes per no cumplir amb les seves imposicions, i a més a més, posa pals a les rodes a la permanència de científics, treballadors qualificats i estudiants estrangers amb visat H1-B per a residir al país (Trump manté el projecte de cobrar 100.000 dòlars per a cada aplicació de visat H1-B a partir de 2026), doncs el cóctel està servit.

Un recent estudi sobre publicacions científiques de les universitats més prestigioses del món aparegut recentment publica el rànking de les principals universitats en aquesta matèria, i entre els 10 primers, el resultat és aclaparador: 8 universitats, incloent la número 1 són xineses, només n'hi ha 1 de nord-americana (Harvard) i una d'Alemanya (Max Planck Society). 

Font: Nature.com

Però és que a més a més, els xinesos també guanyen per golejada en matèria d'aplicacions sobre patents en el món, així com en solicituds de protecció respecte de dissenys industrials.

Font: World Intellectual Property Indicators 2023

Els xinesos estan desbancant els nord-americans en la tecnologia de bateries i cotxes elèctrics (són ja de llarg el principal fabricant de cotxes elèctrics del món), en informàtica, en intel·ligència artificial (el seu "DeepSeek" es va desenvolupar en un temps molt menor que el Chat GPT" i per un cost ridículament inferior), en comerç electrònic, en robòtica (la Xina és el país del món amb un major número de robots a les seves fàbriques en termes absoluts, i el cinquè del món en número de robots per cada 10.000 empleats -els dos primers també són asiàtics...), energies renovables (són ja el principal fabricant mundial de plaques solars), i un llarg etcètera.

Font: Expert Digital

D'aquí a molt poc temps veurem com aquesta tendència a l'enfortiment tecnològic d'Àsia, es consolida i deixa a europeus i nord-americans, al vagó de cua del progrés científic i tecnològic del planeta.