dimarts, 3 de desembre del 2024

La ridícula OPA televisiva del BBVA al Sabadell

L'anunci de l'OPA (oferta pública d'adquisició d'accions) del BBVA al Sabadell el passat 1 de maig de 2024, que en ser refusada pel Banc de Sabadell va esdevenir OPA "hostil" al cap de pocs dies, ha entrat en una nova fase també als mitjans. Segurament hores d'ara tothom o gairebé tothom ha vist els anuncis amb els que el BBVA està bombardejant els canals televisius, els diaris i les xarxes socials.

L'anunci, en el que suposats accionistes del BBVA, que entenc que deuen ser actors (dolents) o si no ho són, encara pitjor, conversen entre ells en una posta en escena de crepuscle o de sortida de sol en la que pretenen raonar sobre els avantatges de la fusió per a tots plegats, amb -al final de l'anunci- la sobreimpressió d'un missatge en format "email" en el que es pot veure: "De: Accionistes del BBVA" a "Accionistes del Sabadell". Hi surten suposats empresaris, que s'expliquen els avantatges de "fusionar-se" amb un banc amb "solera" com el Sabadell, també mestresses de casa i visitadors mèdics.

Tot plegat té un aire d'impostura tan forçada que no s'ho empassa ni l'apuntador. No sé a qui volen convèncer però se'ls veu tan el llautó que l'anunci no té gens de gràcia. Més aviat genera l'efecte contrari al que suposadament pretén. Vol transmetre tranquilitat i serenor, però a mi em transmet més aviat angoixa.

Suposo que malgrat l'aprovació de l'OPA per part del Banc Central Europeu, donat que la CNMV (Comissió nacional del mercat de valors) i la CNMC (Comissió nacional de mercats i de la competència) han decidit portar aquesta operació a "fase 2", que vol dir que continuen analitzant-la per a determinar si redueix la competència bancària, el BBVA ataca per "terra, mar i aire" per a ser present a totes les llars espanyoles amb l'objectiu de captivar els accionistes del Sabadell que veuen el Telediario segunda edición o el Telenotícies vespre (que és on jo he vist aquests lamentables anuncis de forma diària).

Jo no sóc client ni de BBVA ni de Sabadell, ni tinc accions de cap dels dos bancs, per tant, ni em va ni em ve, però sí que objectivament diré que la fusió suposaria una reducció de la competència i per tant, un augment de poder de l'entitat resultant, que acabaria esdevenint el segon banc d'Espanya en valor d'actius (670 mil milions d'euros) només per sota del Banco Santander.

Font: Statista

A Espanya, el 2009 hi havia 55 bancs, mentre que el 2020 només en quedaven 11. En aquests anys, els beneficis de les entitats bancàries, sobre tot de les més grans, no han parat de créixer. Efectivament, els sis grans bans de la gràfica anterior han guanyat conjuntament el primer semestre del 2024 un total (esgarrifós) de 15.287 milions d'euros, xifra que representa un 28% més que al mateix periode de 2023, i això, després de l'impost especial bancari que ha aplicat el govern espanyol (Font: agència EFE).

No ho troben escandalós? Doncs jo sí.

La desaparició d'un altre banc, perquè que no s'enganyi ningú, l'operació que aquí es planteja, en el fons, és una fusió per absorció en la que el peix gros es menjaria el petit (Sabadell) que, òbviament, acabaria desapareixent i per extensió, es perdien oficines bancàries, llocs de treball i capacitat negociadora dels clients, ja sigui particulars o empreses, que estaran encara més en mans dels grans, cada cop més grans i cada cop més poderosos. Una expressió del capitalisme més salvatge en estat pur.

Tan de bo que l'OPA no prosperi, perquè això -que continuïn els dos bancs- és bo per a tothom, excepte pels accionistes del BBVA, naturalment.


dilluns, 2 de desembre del 2024

Tant soroll (i tantes morts) per a res

La guerra d'Ucraïna ha passat per diverses fases, sobre tot informatives, des que va començar el 24 de febrer de 2024 amb la invasió per part de tropes russes del territori ucrainès.

Com que la guerra informativa que es lliura entre els contendents és també un altre camp de batalla, no se sap ben bé (al menys pel que han publicat els mitjans) quants morts ha causat la guerra fins ara. Segons informacions del Departament de Defensa dels Estats Units publicades pel NYT a mitjans d'Octubre, el nombre de víctimes del bàndol rus, entre morts i ferits pujaria a uns 600.000. Algunes estimacions de fonts occidentals avaluen el número d'ucraïnesos morts entre 90.000 i 300.000 tot i que el febrer d'aquest any, el president Zelenski situava la xifra de soldats morts en 31.000. Ningú no parla obertament del número de víctimes civils, els ja coneguts danys col·laterals de tota guerra.

Sigui com sigui, el front està estancat des de fa mesos i les tropes russes controlen bona part del territori del Donbass i la península de Crimea. Fins ara, Ucraïna defensava aferrissadament que només la retirada russa configurava el marc mínim per un acord de pau.


Font: Diari Ara

Ahir Zelenski afirmava que, a canvi d'entrar a la OTAN i per tant, de la protecció de la resta del territori ucraïnès, estaria disposat a cedir part del seu territori a Rússia. El que fins no fa gaire resultava un argument impossible, pau a canvi de territoris, ja que Ucraïna pensava que el suport europeu i nord-americà continuaria sota qualsevol circumstància, ara ja no és tan clar.

Trump, que diu que acabarà amb la guerra en un mes, ha dit per activa i per passiva que no enviarà més ajut militar a Ucraïna, i d'altra banda tothom sap que té molt bones relacions, fins i tot personals, amb Vladimir Putin. Per tant, malgrat que el president sortint Biden hagi autoritzat la utilització de missils nord-americans per atacar territori rus, el suport militar d'occident caurà de forma considerable a partir de gener de 2025.

El Dombass ha estat des de fa molts anys una regió russòfona i russòfila, els seus ciutadans se senten majoritàriament russos més que no pas ucraïnesos. Molts ni tan sols parlen l'ucraïnès. Això ho sap Zelenski, ho sap Putin, i ho sap qualsevol que estigui mínimament informat sobre aquest territori i aquest conflicte. La revolta de l'Euromaidan del 2013 i 2014 va acabar amb el president pro-rus Ianukòvitx, i a partir d'aleshores, la pressió del nou govern ucraïnès sobre el Dombass, regió que -de facto- va començar una guerra per a independitzar-se d'Ucraïna i adherir-se a Rússia i que fins al moment de la invasió russa de febrer de 2022 havia causat més de 14.000 morts entre civils i militars.

I ara la pregunta. No hagués estat més intel·ligent i molt més pràctic començar una negociació territorial i evitar tanta destrucció i sobre tot tanta pèrdua de vides humanes? Si tothom sabia que aquest conflicte és territorial -i que Rússia no podria acabar guanyant mai, en el sentit de conquerir tot el territori d'Ucraïna-, per què no es buscava una solució política al conflicte sense necessitat de patir -fins ara- mil dies de guerra?

La pau arribarà, ara penso que més d'hora que no pas tard, i que aquesta pau anirà a canvi de territoris: Donetsk i Lugansk acabarant fent part oficial de Rússia (ara ja ho són per referèndums que la Comunitat Internacional no ha ratificat). Calia doncs, tanta misèria?

Jo crec que no. Però l'humà és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra una vegada i una altra.