Volava cap als Estats Units el dia que el multimilionari Jeffrey Epstein es va suicidar en un centre de detenció del Sud de Manhattan. L'autòpsia que s'ha conegut així ho ha determinat. Òbviament, en un cas tan sonat com aquest, multimilionari detingut per abús sexual de menors, i de forma reincident, les teories conspiratòries circulen pels Estats Units a cor que vols....
Jo no sé si s'ha suïcidat o l'"han suïcidat" o l'"han induït" al suïcidi, però el que sí està clar és que tot plegat fa pudor de socarrim, i que com a mínim, admetem-ho, presenta indicis raonables de dubte sobre l'actuació de l'Administració correccional nord-americana que era l'encarregada de la seva custodia mentre estaba en presó preventiva.
Hi ha una realitat tangible, hi ha un munt de dones afectades que ja han presentat denúncies i n'hi ha moltes més que ja han dit que estàn disposades a fer-ho.
I una altra realitat, Epstein tenia molts amics (ara tots reneguen d'ell, una vegada caigut l'arbre) poderosos que havien assistit a algunes de les "festes", per anomenar-ho d'alguna manera, que es celebraven a les seves cases, tant a Nova York com a Miami.
Donald Trump i el Príncep Andrés d'Anglaterra en són alguns dels més significatius. Avui mateix ha transcendit que el príncep britànic ha estat denunciat per algunes de les dones abusades.
Com sempre que es destapen aquests tipus de fenòmens, la bola es pot fer imparable i paguen justos per pecadors (és per exemple el cas de Morgan Freeman, acusat en mig de l'efervescència del fenomen "Me too", d'abusos sexuals que després es van demostrar del tot falsos), però gairebé sempre, com diu la dita castellana "cuando el río suena, agua lleva".
Doncs sí, amics poderosos embolicats, un magnat detingut presumiblement perquè a algú se li'n va anar de la mà algun fiscal rebel i un rebombori mediàtic sense comparació.
No em diguin que el suïcidi no era una extraordinària manera de tancar el dossier i el judici d'una revolada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada