Avui fa 74 anys d'un dels actes més inhumans que els humans han comès mai contra humans, si excloem "la solució final" al problema jueu concebut pels nazis i els depuracions stalinistes. I totes, barbaritats comeses en el context de la Segona Guerra Mundial.
El dia 6 d'agost de 1945, exactament a un quart de nou del matí, un super-bombarder B-29 nord-americà, batejat amb en nom d'Enola Gay, va llençar la primera bomba atòmica de la història sobre el centre d'Hiroshima, ciutat que albergava una important base naval i militar japonesa.
La bomba d'urani 235, també batejada, amb el nom de Little Boy (1600 tones equivalents de dinamita) va ser detonada a l'aire, a 600 metres sobre el centre de la ciutat i va causar la mort de 140.000 persones, de les quals més de 66.000, de forma instantània. Malgrat els avisos del govern de Truman als japonesos, aquests no van tenir mai la idea de rendir-se, sino més aviat de seguir lluitant fins a la mort.
A tots els que els interessi la història, i en particular aquest tràgic episodi de la humanitat, els recomano la lectura, de poder ser en Anglès, del llibre "Hiroshima" del periodista nord-americà John Hersey, que recull el testimoni de sis supervivents a la tragèdia (tots ells civils), un encàrrec de The New Yorker al periodista, que aleshores es trobava a Singapur.
El llibre relata amb una senzillesa i objectivitat extraordinàriaes les peripècies dels supervivents: com vam sobreviure a l'explosió i com les seves vides van quedar marcades per sempre més. Hersey, guanyador del premi Pullitzer, va morir al 1993, però abans de morir va tornar a Hiroshima per a tornar a contactar amb els 6 supervivents i relatar al món les seves vivències.
És molt difícil jutjar si l'autorització de llançar la bomba va ser, com afirmen alguns (molts) el primer acte de terrorisme d'estat de la història, o una estratègia que va permetre estalviar moltes vides forçant al capdevall la rendició final sense haver de fer una invasió terrestre.
Amb la perspectiva actual, és obvi que llançar bombes de destrucció massiva contra població civil és considerat un crim de guerra, però, i al 1945? És evident que la bomba sobre Nagasaki, tres dies després, el dijous 9 d'agost de 1945 (i que va matar unes altres 80.000 persones) es podia, s'havia d'haver estalviat, ja que la rendició, una vegada el govern japonés hagués pres consciència del poder destructiu de la bomba d'Hiroshima, s'hagués acabat rendint.
Però segurament calia impressionar també als soviètics, i fer veure a Joseph Stalin que amb els Estats Units, no s'hi podia jugar ja que havien esdevingut la primera potència nuclear de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada