La setmana passada tenia una reunió professional al Banc Santander, a les oficines centrals del Passeig de Gràcia número 5, a tocar de Plaça Catalunya a les 12 del migdia. Vaig arribar amb cotxe sobre quarts de dotze, i la zona de la Plaça Catalunya era, parafrassejant Quino, "el acabóse". Feia molt temps que no parava per aquesta part de la ciutat, on si no hi vaig per qüestions professionals no hi vaig a raure mai, i el canvi de la Plaça Catalunya que jo recordava de fa només 10 ó 15 anys em resultava espectacular. Vaig aparcar amb penes i treballs al parking de sota la plaça, entrant per Pelai i vaig trobar un foradet enmig de cotxes amb matrícules alemanyes, holandeses i -sobre tot- franceses. Un dimarts del mes d'abril al migdia!!
En sortir a la superfície l'espectacle era encara més dantesc. Encara que no feia particularment calor hi havia una gernació de guiris amb calça curta, xancletes i samarretes sense mànigues de totes les nacionalitats imaginables del món anomenat civilitzat. Japonesos amb guies amb banderes i pals per a fer-se "selfies" consumint tal quantitat d'espai públic que els haurien de fer pagar. Autobusos turístics de doble pis a punt de sortir, tots plens a vessar. Cues a la guingueta -oficial- que ven entrades al museu del Barça (la "Barça experience"). Cotxes dels mossos sobre la vorera. Mossos i guàrdies urbans armats fins les dents, amb guants de pell i màniga curta, amatents a improbables gijadistes guarnits amb cinturons bombes. I gent fent-se fotos a tort i a dret, envaint la plaça i el Passeig de Gràcia de tal manera que fins i tot els coloms marxen. Als inicis del passeig l'espectable no millorava en absolut, ans al contrari. Turistes entrant en tromba als establiments que també tenen a casa seva per a comprar els mateixos productes que poden comprar a Tokio, Ámsterdam, Manchester o Vladivostok.
A la façana de les cases Batlló i Muntaner les cues arrivaven al carrer Aragó...Un fenòmen que m'havia impressionat a Nova York fa molts anys ara és el pa de cada dia a Barcelona.
Avui, també per feina, he estat a la seu central de Duanes de l'AEAT, al Passeig Carner, a tocar del moll. La "cosa" aquí encara és pitjor. Perquè n'hi ha encara més. Al voltant de l'estàtua de Colom, fent el tafaner a l'entrada del museu marítim, esperant per pujar a les...."golondrines" (que ja feien fàstic a les mosques quan jo era petit), fent "running", passejant amb segway!!! (això sí, amb guia pressumptament local sense casc, i turistes amb casc), passejant amb bicicleta....i en mig de tot plegat, els "manters" que intenten sobreviure com poden, ben custodiants per la policía portuària, que se'ls mira amb indiferència.
Entenc alguns dels meus amics que viuen a Barcelona, i entenc, per primera vegada en molt de temps a aquells que volen posar un límit racional i raonable a tot aquest desgavell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada