"Dramàtica" baixada de temperatures

Bé, ja som diumenge, i avui, aquest matí, a primera hora, a les vuit en punt, quan em preparava per sortir a passejar amb l'Ona, abans de res he anat a mirar la temperatura exterior, esperant-me entre -10 i -15 graus centígrades...Doncs, ai las! El termòmetre marcava 10 graus, però positus.

Primer he pensat que encara estava adormit i que no podia ser. M'he anat a rentar la cara amb aigua freda i he tornat a palplantar-me davant l'estació metereològica, que -impertèrrita- continuava marcant 10 graus. En fí, he pensat, per si de cas abriguem-nos, no sigui que una vegada al carrer les temperatures comencin a davallar seriosament. I així ho hem fet. Amb l'Anna ens hem equipat fins les orelles, amb guants i roba d'abric.

Mitja hora després de caminar, a les ribes del Ter, prop del Trueta, em sobraven els guants i fins i tot la jaqueta. De fred, res de res. Com a molt una mica d'aire i un pèl de vent.

Tot aquest sarcasme ve al cas per fer seriosa autocrítica dels mitjans de comunicació. Durant tota aquesta semana a la ràdio -que és el mitjà que més escolto-, i en concret a cas Basté, semblava que aquest cap de setmana s'havia d'acabar el món i que la baixada de les temperatures del cap de setmana havia de ser cosa bàrbara. En Basté semblava tenir orgasmes cada dia quan li preguntava a la Mònica Usart per la baixada de les temperatures i aquesta li confirmava els pronòstics. "Dius que les temperatures baixaran 15 graus?" Preguntava en Basté esverat..."Doncs sí", li replicava la Usart tot excitada, "passarem a una situació de temperatures més baixes del que tocaria...".

 A Ca la Terribas, potser sense tant d'èmfasi, també hi havia orgasmes col·lectius cada vegada que la Gemma Puig parlava de baixades de temperatures durant la setmana.

I al capdevall, res de res. Fred de tardor, normalitzat i prou. Estem tan acostumats a magnificar-ho tot i hi ha tantes hores d'informació per omplir de continguts, que com diu la dita, "qui poca feina té, el gat pentina....". Els humans hem passat de la templança a la solemnització de la obvietat i a la sobreactuació constant. A la sublimació d'allò que és una mica diferent, noticiable. Els atemtats de Paris de la setmana passada en són una mostra.

Em sembla que els mitjans, tan àvids d'informar i d'agradar, moltes vegades el ridícul més espantós.