Entre tanta "Marsellesa", tant Estat Ìslàmic, tants twits cupaires i convergents i tanta tonteria amb el puto "clàssic" (demano perdó per la vulgaritat però és que no me n'he pogut estar....), que si queden tres dies i quatre hores, que si en Messi ha bategat a 123 pulsacions per minut a les cinc de la tarda després d'haver-se près el cacaolat, ens passen per alt coses molt seriores.
Algú s'adona que fa molt temps que ningú parla de Grècia? Hi ha un paio anonemat Tsipras, que es continua agenollant davant la Unió Europea per tal que li desbloquegin 2.000 milions que necessita per a pagar nòmines. Del déficit francès, agreujat d'aquí a uns mesos per "l'esforç de guerra" (i pel que, per cert, Brussel·les ha donat autorització) ningú no en demanarà explicacions. Així de dura és la realitat.
I a casa nostra, o a la casa que encara és nostra tot i que alguns només ens hi volen per a pagar, avui s'ha sabut que el déficit públic espanyol ha assolit el rècord de rècords de rècords, que diria el senyor Bohigues de Versió Rac1.
El deute públic de totes les administracions publiques espanyoles va acabar Setembre amb un increment de 11.975 milions d'euros (que es diu aviat) i situa el volum total de deute espanyol a l'astronòmica xifra de 1.062.000.000.000.000 d'euros (paga la pena escriure-ho), és a dir 1.062 BILIONS D'EUROS.
En termes relatius, aquest import del que deu Espanya suposa un 99,4% del PIB, és a dir, Espanya deu l'equivalent a tota la riquesa que tots els espanyols generen durant 365 dies. Esfereïdor, no ?
Per fer-se una idea de les mentides d'en Mariano Rajoy, només cal analitzar l'evolució del deute a curt termini (no sigui dit que el causant són els socialistes). A 30 de setembre de 2013, el déficit era del 93,2% del PIB, o sigui que en dos anys de l'era Rajoy el dèficit públic (malgrat la tan anunciada -i irreal- recuperació) ha pujat un 6,2%.
Curiosament, no hi ha gairebé ningú que en parli. Pura casualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada