Impressions de Xina. Octubre 2015 (I)

Sempre hi ha quelcom als viatges a Xina que suposen un aprenentatge, tot i que després de tantes vegades d’anar-hi, hom pugui tenir la –falsa- presunció de conèixer-los una mica. Res més lluny de la realitat. A cada viatge descobreixo coses que ho no savia, o per pura ignorancia, donava per suposades.

 Això té a veure amb el recent canvi horari que com és sabut, els xinesos no apliquen, per pura coherència amb la seva manera pragmàtica d’entendre les coses, la vida i els negocis.

Com que sempre que tinc ocasió pregunto, i això del canvi d’horari em té, com saben els lectors del meu blog, més que indignat, resulta que vaig descubrir una cosa que no savia i que contribueix a aquesta fascinació pel pragmatisme, de vegades absolutament extrem dels xinesos. 


Xina, per geografia, té quatre fusos horaris diferents. Sembla del tot evident, que quan són les 8 del matí a Urumqui (on viuen els iugurs, a 7 ó 8 mil kilòmetres de la costa est), a Shaghai són les 12, al menys per hora solar. Doncs, no. Resulta que no. A cals xinesos, a les 8 del matí a Urumqui són les 8 del matí a Shanghai.

A la Xina tenen un sol fus horari, per decret-llei, o més ben dit, per decisió del Partit Comunista. La raó és lògica: tot el país funciona amb un sol rellotge, i pels bancs, per les institucions del Govern, pels serveis, pels horaris escolars i universitaris, sistema de transport i tantes i tantes altres coses, l’hora única és d’una simplicitat aclaparadora.
 

Ara bé, com totes les coses fetes a cop de decret-llei, no deixa d’haver-hi alguns inconvenients. El fus horari de referència és l’hora de la capital, és clar, l’hora de Beijing. El que vol dir que quan a Beijing són les 4 de la tarda, l’hora solar dels de Beijing són les 4 de la tarda, però a Urumqui, a les 4 de la tarda, sobre tot a l’hivern, no és que comenci a fosquejar, és que és negra nit.

 

Inconvenients de la democràcia a la xinesa.