"Liberation Day"

Si una cosa se li ha d'agrair a Donald Trump és aquesta hiperactivitat histriònica que permet mantenir viva la professió de periodista, la de columnista de diaris i blogs (com és el meu cas) i la de totes les persones que es guanyen la vida colaborant amb mitjans de comunicació. Sembla que aquest senyor no pot viure sense aparèixer a diari a les portades dels diaris i dels noticiaris de tot el món. El seu ego és més gran que la seva corbata.

Avui l'Antoni Basas, titula la seva columna diària a L'Ara amb un nom ben representatiu: "Les taules de la llei" en referència a l'aparició televisada d'ahir de Donald Trump amb l'anunci en un cartell de cartró de les noves tarifes aranzelàries que entren en vigor aquest mateix mes d'abril.

Font: Diari NYT

Hauríem de tornar a invocar els Testaments i fer menció a la frase, atribuïda a Jesucrist, que deia literalment: "Déu meu, perdona'ls perquè no saben el que estan fent". No tinc clar si l'excentricitat de Trump, Musk, Vance, Kennedy i tots aquests psicòpates que s'han instal·lat a la Casa Blanca és real, fictícia o simulada, però el que tinc clar és que si les coses segueixen així, el "Liberation Day", que va anunciar ahir Donald Trump a bombo i platarets per a única satisfacció del seu ego i el dels seus seguidors incondicionals, pot ser l'inici d'una recessió mundial i d'una escalada inflacionista que pot esdevenir històrica.

Com pot pretendre fer "Amèrica gran de nou" generant un daltabaix a les borses i a la cotització de la divisa? Hores d'ara (2/4 de tres de la tarda a Nova York, on sóc ara mateix) el NASDAQ cau un -5,56%, el NYSE un -3,41% i el Dow Jones un -3,40%, i el dòlar es desploma respecte de totes les divises gairebé un 2%. Això fa gran Amèrica? Que algú m'ho expliqui.

L'argument que els aranzels faran retornar la indústria als Estats Units és una gran fal·làcia. Nosaltres produim als Estats Units i generem llocs de treball, però les tarifes abusives a la importació de teixits asiàtics (que no podem comprar als Estats Units perquè ni se'n produeixen ni se'n produiran) només provoquen un encariment dels costos de producció i si els nostres clients no accepten pujades de preus (que, naturalment pagaran els consumidors finals), aleshores no ens veurem amb més remei que tancar la fàbrica. Divertit oi? Una altra mentida de l'extrema dreta.

Si els polítics amb seny són conscients del que està passant, el nivell d'irresponsabilitat de Trump i el seu equip és tan gran que algú al Congrés i el Senat nord-americans hauria d'aixecar-se i dir prou (em consta que comencen a haver-hi moviments fins i tot auspiciats per congressites i senadors republicans), si no ho són, i una gran massa de seguidors acrítics, fins i tot els polítics, continuen creient en aquest venedor de fum, és que el país més fort del món pot entrar en una recessió històrica no vista des del crack de 1929 que, a més a més, pot arrossegar a bona part de la resta del planeta.

 

No acabo d'entendre aquesta jugada mestra del "Liberation Day". Potser és que em faig gran.

Donald Trump marca el camí cap a la involució

Aquests dies, que torno a ser als Estats Units en desplaçament professional m'adono de quan profunda és la ferida i quan gran és la divisió del poble nord-americà.  Després de pràcticament dos mesos de mandat, la velocitat amb que Trump està desmuntant l'administració -i de retruc la democràcia- és inaudita.

Però més inaudit és que hi hagi una cohort de fervents seguidors que aplaudeixen cegament tots els moviements que fa. Avui, tornat de la feina, he vist un rètol a la carretera que uneix Groveport amb Grove City, al sud de Columbus, Ohio, que deia literalment: "Trump was right in everything he said" (Trump tenia raó en tot allò que va dir), i mentre llegia això escoltava a la ràdio pública més escoltada d'America, la NPR (National Public Radio), el testimoni d'un investigador del Departament de Salut del Govern que ha sabut que havia estat acomiadat perquè ha sortit del seu despatx i del edifici per dinar, i quan ha tornat a la tarda la seva targeta d'accés ja no funcionava. Després ha rebut un email en el que li comunicaven el comiat. Així es fan les coses a la nova Amèrica, al més pur estil Elon Musk. És un dels 10.000 afectats.

Però només amb dos mesos i tota aquesta retòrica involucionista ja n'estem veient els primers resultats.

A Texas s'hi ha declarat un brot de sarampió, malaltia infecciosa altament contagiosa que estava eradicada als Estats Units des de l'any 200 que de moment ja té 422 afectats (44 hospitalitzats) i 1 mort. 

Font: Texas Department of State. Health Services

Com saben els lectors el sarampió s'eradica amb vacunes, però el flamant negacionista Robert Kennedy, Secretari d'Estat de Salut, diu que el sarampió es combat amb vitamina E, en una especie de repetició del negacionista Donald Trump quan afirmava que el Covid es podia curar bevent lleixiu. Se'n recorden? On que sembla mentida? Doncs no, és real com la vida mateixa.

Aquests fets em recorden també els d'una altre negacionista-involucionista, el cantant i president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón, que va desmantellar, amb l'acquiescència dels seus amics de VOX els Serveis d'Emergència de la Generalitat Valenciana unes setmanes abans que tingués lloc la DANA del 29 d'Octubre de 2024.

La campanya d'aprimament dels serveis publics sembla no tenir fi. 

El liberalisme més salvatge (i més ignorant) ha pres possessió del govern nord-americà.

A més a més del Departament de Salut, el Departament d'Educació està essent literalment desmantellat. Com ho està essent tota la cooperació exterior nord-americana, que no ha estat capaç de reaccionar com a primer proveïdor d'ajut humanitari al terratremol de Myanmar, degut a la congelació dels programes d'ajut. 

Tot això acompanyat d'aquest salvatge increment d'aranzels que no tenen la finalitat última de "fer Amèrica gran novament" sinó la de finançar la gran retallada d'impostos als més rics que ja s'acosta i va prenent forma. 

El president de la Reserva Federal, Jerome Powell va avisar ja el mes de març, que els aranzels provocaran inflació i que per tant els tipus d'interès no es baixaran fins a tenir una imatge més clara dels impactes. No cal ser un graduat a Harvard per entendre que un país on gairebé tots els bens de consum s'importen en major o menor mesura (o els seus components) s'està disparan un tret al peu quan puja sistemàticament els aranzels de tots els productes que importa. Només un cec pot pensar que l'impacte serà que les empreses deixaran d'importar. El que faran serà repercutir els aranzels als consumidors.

Els posaré un exemple real de la nostra empresa, que importa un teixit de la Xina que fins el 2019 pagava un aranzel (com a gairebé la resta del planeta, del 14,9%). A aquest aranzel se li ha de sumar ara un extra aranzel del 25% i un altre del 20%. En resum, d'una factura de compra de teixit per import de 93.000 dòlars, 56.000 corresponen a aranzels. 

Algú es pensa que això no farà pujar la inflació? Si l'administració Trump s'ho creu de veritat els haurien d'enviar a tots a casa i que tornessin a l'escola, a aprendre sentit comú.

Però no hem dit encara les coses positives de tot això. La revista Forbes publica aquests dies el rànking de les persones més riques del Planeta. Saben qui ocupa la primera posició? És fàcil d'endevinar: Elon Musk, amb una fortuna de 316.000 milions de dòlars i que ha augmentat un 75% respecte de l'any 2024, l'any en que, com diu la revista, Musk consolida la seva influència política. Naturalment Donald Trump també surt a la llista, amb una fortura personal de 4.713 milions de dòlars.

Així estan les coses, i la meva impressió és que tot plegat no farà res més que empitjorar.

El tercer mandat

Els tics autoritaris del president dels Estats Units Donald Trump no paren de fer-se cada cop més evidents. Amb l'agravant que ara ja no ho dissimula. 

Com sigui que l'estratègia de l'atac permanent i el despreci públic i cada vegada més descarat de la separació de poders sembla funcionar-li, sembla haver decidit que a partir d'ara la seva estratègia de govern serà aquesta, és a dir, governar a cop d'ordre executiva signada amb retolador negre gruixut i si algun jutge li vol parar els peus, com si del mag Pop es tractés, ja es treurà una llei del Segle XIX per a contrarrestar-la i de passada, donar un missatge molt clar als jutges de que el poder únic és l'executiu, i el judicial només quan les seves resolucions coincideixen amb els postulats del president.

El darrer cas, hil·larant si no fes veritable por, ha estat EL DE les declaracions fetes aquest diumenge passat al programa "Meet the Press" de la cadena de televisió NBC a la periodista Kristen Welker, afirmant que no fa broma en dir que podria trobar la "fòrmula" per a poder-se presentar a un tercer mandat com a president.

La 22ena esmena de la constitució nord-americana, de l'any 1947 estableix que cap persona podrà ser escollida pel càrrec de president dels Estats Units més de dues vegades, però Trump diu que, malgrat que ara cal concentrar-se en fer Amèrica gran altra vegada, no descarta buscar fòrmules que li permetessin presentar-se a un tercer mandat, perquè segons ell, el poble americà "l'estima".

A la pràctica, sense fer un cop d'estat (cosa que, vist el panorama, no és en absolut descartable) esmenar la constitució per a permetre un tercer mandat presidencial és inviable, ja que les esmenes de la constitució nord-americana requereixen de l'aprovació de dos terços de vots al Congrés i a continuació la ratificació de tres quartes parts de tots els estas membres.

En resum, tot i que democràticament no sembla possible, no sembla de tot descartable que Trump, que ara ja va completament desbocat, no tingui la tentació de fer com han fet els seus col·legues Vladimir Putin i Xi Jingping, i així, sense solta ni volta, esdevenir el tercer gran dictador de la història contemporània mundial.

El 71% dels lectors de La Vanguardia, en una enquesta publicada ahir, veuen Trump capaç de subvertir la constitució americana i presentar-se a un tercer mandat.

I això és exactament el que espera Trump, que la seva impredictibilitat i despreci per les normes li donin un avantatge respecte dels votants. Resem perquè això no succeeixi mai.