El divendres de la setmana que avui s'acaba va tenir lloc la compareixença de l'ex-consellera Salomé Pradas davant la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA per delictes d'homicidi i lesions per imprudència. A títol de recordatori, aquesta DANA va causar 228 morts al País Valencià la tarda vespre del 29 d'octubre de 2024.
Pradas va arribar als jutjats enmig d'una gran escridassada de familiars de víctimes de la catàstrofe. Naturalment, l'ex-consellera es va afanyar a entrar ignorant els manifestants i sense fer cap declaració.
A dins al jutjat l'ex-consellera va començar a declarar i a mitja declaració es va posar a plorar, en una demostració manifesta que de "teatro del bueno" no només en sap el grandíssim humorista Xosé Mourinho. Però tot això era més que previsible, i òbviament, degudament alliçonada pels seus advocats, la Salomé va posar en marxa el ventilador per esquitxar de merda fins a l'apuntador, però sobre tot, oh sorpresa! la culpa va ser dels tècnics i comandaments del CECOPI (Centre de coordinació integrada operativa), i en res va afectar que el comensal-tertulià del restaurant El Ventorro arribés a misses dites i possiblement, possiblement, amb alguna copeta de més (però això només pressumptament, és clar, no deixa de ser més que una hipòtesi de treball).
Ara bé, el que no deixo de preguntar-me -i aquest és una cas desgraciat que ha sortit a la llum només perquè ha acabat amb 228 persones mortes- com és que el sistema legislatiu permet que persones sense cap coneixement específic de determinats àmbits de gestió puguin ser nomenats màxims responsables polítics d'aquestes àrees (al menys en aquelles àrees, com és el cas que ens ocupa, on la incompetència pot tenir greus conseqüències, com la pèrdua de vides humanes).
Home, que un ex-torero, masclista i xenòfob de VOX pogués ser nomenat conseller de cultura de la Generalitat Valenciana és un despropòsit de proporcions considerables, però com a mínim la seva incompetència podia provocar com a màxim una enganxada inofensiva d'un bou a algun jovenet en alguna festa major del País Valencià.
Ara bé, que una senyora que és llicenciada en dret (tot el respecte), que no ha exercit mai cap feina a l'empresa privada i que només hagi fet de professora de dret mercantil a la universitat on es va graduar, no s'entén objectivament que se la nomeni primer consellera de medi ambient (del que en deu saber tant com jo, és a dir, més aviat poc) i després, en un altre intercanvi de cromos i favors, se la nomenés consellera de Justícia i Interior. De justícia, encara, tot i que, per les declaracions que li he anat sentint em sembla una persona d'una considerable mediocritat, però d'interior? Ja m'explicaran.
L'ex-consellera va declarar divendres davant la jutgessa que ella només tenia "una funció institucional en matèria d'emergències", però que no tenia cap coneixement tècnic específic i que la responsabilitat de proposar mesures "requeia en els tècnics", segons el reglament orgànic i funcional de la conselleria. La senyora Pradas portava ben apresa la lliçó dels seus advocats, però va quedar retratada com a incompetent i com a mentidera.
Si, com sembla per la declaració d'aquesta senyora, els consellers no són altra cosa que titelles de representació institucional, més valdria que ens estalviem el seu salari i que, com a mínim als departaments clau, només hi hagués professionals completament deslligats del color polític dels partits que governin en cada moment del temps i que puguin fer la feina de forma objectiva, competent i professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada