Aquests dies de festa que hem estat per casa amb més temps lliure del que és habitual, els que mirem la tele de tant en tant, sobre tot els telenotícies, ens hem afartat literalment de l'anunci amb el que l'Ajuntament de Barcelona ens desitja Bones Festes i que han batejat amb el nom absurd de "La taula infinita". L'anunci, que s'enmarca a la campanya de Nadal de l'Ajuntament de Barcelona, després d'una revisió força exaustiva, ha costat 406.000 € (imagino que entre producció i emissió, això però no ho he pogut confirmar).
La veritat és que de l'Ajuntament de Barcelona ja no em sorprèn quasi res (l'episodi de l'"enllumenat inclusiu del Raval" és el penúltim esperpent, i ja en vaig parlar en un dels meus articles no fa gaire), però aquest anunci em tenia, i em té, completament desconcertat.
Jo ja sé que Barcelona és ciutat d'acollida, i que tots som progres, guais i inclusius, però continuo pensant que el sentit comú i la bona gestió dels diners públics, que són de tots (moltes vegades aquest és el problema), hauria de ser absolutament imprescindible. Gastar-se més de mig milió d'euros (l'estel de Nadal de la plaça de Sant Jaume ha costat uns altres 145.000 €) en dues inversions més que qüestionables, em sembla de jutjat de guàrdia. Sospitosament, l'adjudicatari ho ha estat de les darreres quatre campanyes, però no entraré en aquest capítol, que hauria de documentar bé.
Segurament s'han fet barbaritats molt més grans a Barcelona amb diner públic...però no han sortit a la llum perquè han passat "més" desapercebudes. No és el cas de "La taula infinita". Si algú no l'ha vist aquí us deixo l'enllaç.
https://www.barcelona.cat/nadal/ca/campanya
Els que hagin vist l'anunci no els cal explicació, per si algú se l'ha perdut (antropològicament és molt recomanable, com a exemple de l'absurditat que ens envolta i governa), la cosa va d'una suposada veïna, la "Cora", que ja em diran Vostès...(es podria dir Pepita, Joana, Asunción o Amparito, però convindran amb mi que Cora no és un nom comú, al menys a Catalunya; de fet, és la primera vegada que el sento i he estat incapaç de trobar-ne l'etimologia), ja entrada en anys, la senyora, elegant, morena i amb el cabell blanc recollit en una cua, a la que tothom del barri va trucant per autoconvidar-se a a dinar. La típica àvia entranyable que tenia el plat parat a taula per dinar tota sola. Però tot de cop, comença a aparèixer gent.
Els uns porten galets, els altres neules i turrons...Arriba un moment que com que l'èxit de la convocatòria és tan gran, algú suggereix muntar la taula al terrat...en ple mes de Desembre i acaben sopant en comptes de dinant i cantant flamenco. Tot molt nadalenc.
Home, ja som conscients que el canvi climàtic ho està canviant tot, però convindran amb mi que aquest hivern està essent, metereològicament parlant, un dels més normals dels darrers anys, amb, més aviat fred.
Total que l'anunci acaba amb una taula amb moltíssima gent d'una diversitat al·lucinant. Fantàstic. Però què els vol dir l'Ajuntament amb aquest anunci? Que el Nadal pot ser com una mena de Revetlla de Sant Joan al Desembre? És que per molt que m'hi escarrassi no ho entenc. I el que menys entenc és que l'hagin emès dotzenes de vegades. Per què? Què pretenia la repetició fins a la sacietat?
No solc entrar a Twitter com hi entrava abans, per la polarització i l'odi que s'hi vessa en la majoria de Twitts, però de vegades, n'hi ha algun que fa molta gràcia. L'usuari "Carn d'Olla" avui ha fet un post molt divertit que els reprodueixo literalment:
És bo que hi hagi gent, que, com a mínim, no perdi el sentit de l'humor. En fi, comencem forts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada