Em sap greu ser tan pessimista ja que sóc dels que sempre veu el got mig ple, però és que la successió d'esdeveniments esperpèntics és tan gran, que diria que hi ha pocs motius per l'esperança respecte del futur que ens espera, o més ben dit, que ens caurà al cim.
Les xarxes socials han passat de ser comunitats en les que compartir notícies i fets que afecten només a determinats col·lectius, a esdevenir, en relativament poc temps, armes de destrucció massiva (de la informació i de l'objectivitat) en un periode de temps relativament curt. La deriva va començar quan l'empresari Elon Musk va decidir prendre el control de la xarxa Twitter pagant una millonada que no valia, i el primer que va fer, després d'acomiadar la meitat de la plantilla va ser suprimir els mecanismes de verificació de continguts, al·legant que això suposava aplicar censura.
Després de la contundent victòria de Donald Trump i Elon Musk a les eleccions presidencials nord-americanes (podríem invertir l'ordre dels personatges i no passaria res: no tinc clar quin dels dos és pitjor), el senyor Facebook (Mark Zuckerberg), fa com les rates i no vol ser, naturalment, el darrer en abandonar el vaixell. No només ha contractat com a membre del consell de Meta a Dana White (president i director general d'una associació que s'anomena Ultimate Fighting Championship -el nom ja ho diu tot-), amic personal de Donald Trump sinó que a més a més acaba d'anunciar que també renuncia als mecanismes de verificació a Facebook, Instagram i WhatsApp. La claudicació i baixada de pantalons vers el president electe és una manifestació que la por pot arribar a obrar miracles...(Trump havia estat expulsat de Facebook no fa tan de temps).
A la pràctica això vol dir que els filtres de continguts i de verificació de tres de les més importants xarxes socials desapareix i per tant, la mentida i la desinformació camparà per aquestes xarxes com ja ho fa a la xarxa X (antiga Twitter) del seu íntim Elon Musk i la seva, anomenada The Social Truth (la veritat social)...
I tot això al mateix moment que Elon Musk comença a intervenir i interferir a la política europea arribant a acusar al primer ministre britànic o dient que l'únic partit que pot salvar Alemània de la decadència és Alternativa per Alemània. Al·lucinant...Això ho diu un dels empresaris més poderosos de la Terra que no només té la xarxa de satèl·lits de comunicacions privada més gran del món sinó que a més a més cada vegada més participa en les missions espacials de la NASA.
Si només fos això...però ai las, una lectura de les portades de la premsa seriosa que queda al Planeta (cada vegada menys) és per posar-se a tremolar de por, però por de veritat.
Trump i les seu seguici familiar (avui el seu fill ha aterrat a Groenlàndia i és portada de tots els diaris del món) amenacen amb annexionar-se l'illa i el Canal de Panamà, i em preocupa perquè ara acaba d'introduir la variable "seguretat nacional". En nom de la seguretat nacional Putin va envair Ucraïna, recordin, i els turcs massacren els kurds a Síria i els israelians....en fi, què cal dir dels israelians que no sapiguem ja tots plegats?
Per que fa al Canadà, reitera l'annexió "pacífica", i de moment, la primera conseqüència ha estat la dimissió del primer ministre Trudeau, a qui Trump acusa púbicament de "woke", un terme despectiu que ve a significar, excessivament liberal i tebi, sobre tot amb els col·lectius minoritaris....
I mentrestant el canceller austríac encarrega a l'extrema dreta la formació de govern, i Herbert Kickl (el president del partit ultradretà FBO) ja anuncia que comença una etapa de "patriotisme sa"....ai, ai, ai, quan es parla de patriotisme i al cim se'l qualifica de "sa".
Però aquí a Espanya, per acabar-ho de rematar, els socialistes s'inventen els 50 anys de la mort de Franco i volen mig justificar-ho dient que el que es pretén celebrar són 50 anys de llibertat. Que no sigui, com deia en Joaquín Luna ahir a La Vanguardia, que els de VOX i els del PP de l'ala dura ho aprofitin per a fer un panegíric del franquisme...Qui els demanava als socialistes inventar-se una celebració que no demanava ningú?
Sort, sort, que no tot és negatiu....Avui el CSD (Consell Superior d'Esports) a qui el Barça havia presentat un recurs cautelar d'ampara, ha donat la raó provisional al Club que podrà inscriure a la Lliga demà 9 de Gener a en Dani Olmos i en Pau Víctor. I sort, sort, sort, que, malgrat en Frenckie De Jong i en Ferran Torres, el Barça ha fet avui un extraordinari partit contra l'Atletic de Bilbao. És ben bé que n'hi ha que neixen estrellats i n'hi ha que ho fan amb estrella. En Jan Laporta és un d'ells (dels de l'estrella, vull dir).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada