Si una cosa crec que falta cada vegada més en aquest món en el que ens ha tocat viure, a part del sentit comú, és la coherència. Això que sembla tan senzill però que a la pràctica resulta tan complicat és el que fa la diferència entre la credibilitat i la confiança o el desprestigi i el desànim.
Aquesta setmana que demà s'acaba una de les notícies que m'ha indignat més ha estat "la rebelió dels alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya".
Per si algú encara no sabés de què va la cosa les en faré cinc cèntims. Una vegada acabats els efectes de la pandèmia de COVID 19, ja saben, aquella que a posteriori ens havia de fer millors com a éssers humans en les nostres interaccions amb els semblants i el Planeta, la Generalitat va dictar una resolució que permetia els alts càrrecs del Govern (que inclou directius públics fins als subdirectors generals de les institucions públicques) de treballar fins a dos dies en remot, des de casa.
Home, de tots és sabuda la endogàmia i la protecció que es professen molts funcionaris i treballadors públics, però em sembla que qui va dictar la resolució no entenia gens de què va el servei públic. No es tracta pas de privilegiar-ne els seus membres, al meu modest entendre, sino proporcionar-los totes les eines necessàries per tal que puguin complir el millor possible amb la tasca de servei públic que se'ls va encomanar.
I no em sembla pas precisament que 2 dies de teletreball responguin a aquest esperit de servei. Doncs bé, el Conseller de Treball, Albert Dalmau, va informar en roda de premsa de l'eliminació d'aquest privilegi (perquè, no ens enganyem, es tracta ni més ni menys que d'això, un privilegi, pagat amb diners dels contribuents, no ho perdem de vista, perquè aquí rau la clau de tot plegat) a partir del 29 de gener.
Aplaudeixo aquesta mesura amb les orelles. I voldria saber molt bé què passava pel cap de qui va aprovar la mesura del teletreball pels alts càrrecs.
La qüestió més rellevant aquí és que d'aquests 483 alts càrrecs, més de 200 han firmat un manifest de protesta. Els arguments del manifest són tan peregrins, gremials i poc sòlids que no hi ha cap dubte que el servei públic els importa tres bledes i que només els interessa el seu benefici personal. El més greu de tot és que ho subscriuen un 41% dels alts càrrecs. Un veritable escàndol. La meva pregunta és: com gosen a fer-ho? No veuen que aquest manifest, vist com està el pati, només se'ls pot girar en contra?
En fi. Els privilegiats aporten arguments tan peregrins com ara "el treball presencial és un model del segle XIX i no del segle XXI"....Això sí, es vesteixen de solidaris quan argumenten "les dificultats de conciliació que els comportarà eliminar la modalitat híbrida de teletreball" (i a mi no, els pregunto?), i també assenyalen "l'impacte ambiental dels desplaçaments amb transport privat que fins ara s'havien pogut estalviar". De traca i mocador.
Però el més divertit és que envolcallant-se amb la bandera del feminisme, es queixen de les dificultats de conciliació que els comportarà eliminar la modalitat híbrida de treball i el corresponent impacte que això tindrà a la carrera professional de les funcionàries, donat, resa literalment el manifest: "que les tasques de cura tot i els avenços, continuen sent responsabilitat, majoritàriament, de les dones".
No tinc més paraules, i per tant, m'hauré de repetir. De traca i mocador. I a aquests tipus els paguem amb els nostres impostos...Si algú em deixés fer neteja, com diria en Leslie: "cuantas cosas barrería".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada