En línia amb el que ahir escrivia en relació a com l'administració de Justícia Espanyola ha esdevingut el principal bastió de defensa de la unitat d'Espanya, hi ha un episodi interessant que ho reflexa de forma més que manifesta. Racomano la lectura d'un article al diari francès "Libération"que es titula: "Crise de nerfs espagnole à Strasbourg" que cita l'Empar Moliner en el seu article diari a l'"Ara" de divendres passat.
L'article del "Libération" descriu amb detall com el dijous 19 de desembre, cap a les dotze del migdia, el president del Parlament Europeu, l'italià David Sassoli, després d'una tensa espera reprèn el plenari per a llegir el resum del dictamen del Tribunal de Justícia de Luxemburg en relació a la immunitat dels Europarlamentaris electes espanyols des del mateix moment que han estat escollits, sense que per adquirir aquest dret hagin de passar per Madrid i jurar el càrrec. Sassoli acaba demanant a Espanya a "conformar-se" amb la resolució.
Tota la feina feta pels euròcrates espanyols durant els darrers temps se'n va en orris de cop i volta. Segons el periodista del "Libération" Jean Quatremer que signa l'article, la presidenta del grup socialista al Parlament Europeu, l'espanyola Iratxe García, exigeix de trobar-se en privat amb el president del Parlament en una sala de l'hemicicle de Strasbourg en presència d'una colla d'euròcrates. Malgrat els esforços de García, Sassoli no cedeix i quan ella veu no hi ha res a fer, "perd le contrôle de ses nerfs et se met à hurler: "Tu ne peux pas faire ça à l'Espagne, tu te rends compte de ce que tu vas faire?"". Amb ràbia, llença tots els dossiers que portava al terra.
La qüestió aquí és que aquest revés per a la Justícia espanyola és considerada per alguns com un ultratge a la nació espanyola ("no pots pas fer-li això a Espanya, t'adones del que estas a punt de fer?", com si es tractés d'una decidió personal del President, o com si ella pogués Fer alguna cosa per a revertir la sentència....), quan en realitat la sentència té molt més a veure amb la vertadera essència de la construcció europea, que faro de ben segur que els Estats se la mirin amb lupa.
Ningú no pot predir què passarà amb Junqueras, però el que sembla clar és que Ponsatí, Comín i Puigdemont acabaràn acreditats com a Eurodiputats. L'anècdota, que també cita el periodista Quatremer al mateix article és que l'administració del Parlament Europeu, la mateixa que pressionada per Madrit (concepte) va negar als dos Eurodiputats una acreditació provisional quan van ser escolias al juny, va decidir el 20 de desembre otorgar-los una autorització provisional d'un sol dia mentre s'estudia l'apel·lació de la sentència. Però entre nervios, càmeres, pressió mediàtica i desconcert generalitzat, se'ls acaba atorgant per error una acreditació d'un any...un altre gol per l'escaire.....
I mentrestant, fiscals i jutges espanyols s'estiren els cabells i pensen a tota velocitat com evitar l'excarceració de Junqueras. I així anem....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada