Els resultats de les eleccions del 28/04

Avui fa exactament una setmana de les eleccions generals. Una anàlisi més serena i des de la distància (que fa que les notícies que arriben són menors i filtrades) em fa pensar en el següent:

• Mobilització del votant: en una de les participacions majors des de la restauració de la democràcia, quan el votant mig -que no oblidem que és el que fa guanyar les eleccions- veu una amenaça directa a l'estabilitat i als drets conquerits, va a votar de forma massiva. És el que no va passar a Andalusia a les darreres autonòmiques (i la conseqüència va ser la gran irrupció de VOX al panorame) o els Estats Units (i la conseqüència va ser l'inefable Donald Trump).
• Corol·lari del paràgraf anterior: el vot per correu a tot l'Estat ha estat dels més importants de la democràcia.
• El PP s'ha marginalitzat a Catalunya (1 diputat de 46 possibles) i ha sofert una estrepitosa derrota a Espanya. Tot i això, aquí no dimiteix ningú. Que Casado "Mr. Master" sigui encara secretari general del PP diu molt de la persona i molt poc del partit.
• En la confrontació esquerra-dreta, és evident que la divisió de la dreta ha catalitzat la victòria del Partit Socialista, però per blocs, l'esquerra ha obtingut 543.000 vots més que la dreta, un 2,1% del total del cens. És un resultat apretat, però quan la por a pendre el que ha costat tant d'aconseguir apreta, el seny s'imposa.
• El PSOE és l'indiscutible guanyador de les eleccions, amb més de 3,1 milions de vots més que el Partido Popular, que és el segon. L'estratègia de Pedro Sànchez (més sol que la una i amb l'oposició de bona part de la gerontocràcia baronil i el feude susanista d'Andalusia) ha resultat ser cavall guanyador. Per perseverant a aquest home no hi ha qui el guanyi.
• El Partido Popular només ha obtingut 220.000 més que Ciudadanos. En Rivera es deu estar fregant les mans preparant el "sorpasso".
• A Catalunya, per primera vegada des de la Segona República, el sobiranisme ha guanyat unes eleccions generals espanyoles, amb 1.625.000 vots (ERC/Junts/Front), que representa un 39% del cens, una xifra que Madrit (concepte) hauria de tenir en compte de cara al futur a curt termini. El PSC i Unides Podem n'han obtingut un 38%.
• L'anterior vol dir que a Catalunya, una vasta majoria de ciutadans (entre la que hi compto, òbviament el PSC, digui el que digui qui vulgui dir-ho)  han votat diàleg i no 155. 
• El Club del 155 ha sumat 630.000 vots, és a dir, un 19,8% del total. Queda clar que a Catalunya el 80% de la població (xifra màgica de la que hem parlat unes quantes vegades) no vol esperpents, sinó política.
• I finalment, encara a Catalunya i entre les files sobiranistes, l'opció del diàleg, en la línia que propugna ERC a obtingut un ampli recolzament en comparació amb els que recolzen els esperpents de Waterloo (ERC ha més que doblat els vots de Junts per Catalunya): A Waterloo s'ho haurien de fer mirar, però aquests, com els del "Trifachito" no escolten i van a la seva. Una llàstima, perquè la realitat és tossuda i estem perdent molt de temps.