En aquests temps tan convulsos que ens ha tocat viure, per obra i gràcies de quatre polítics autòcrates, sonats i fanàtics que confonen els seus interessos personals amb els de la "res publica"-la cosa pública de la que tan van escriure filòsofs i pensadors grecs i romans- sobta que, als Estats Units, país al que vaig viatjar aquest diumenge passat per motius professionals, és com si -aparentment- no hagués passat gaire res (segons el govern), tot i que sí que hi comença a haver símptomes que sí, que alguna cosa està començant a passar.
D'entrada la sensació d'aparent "normalitat" l'accentua el fet que els avions van plens a vessar (fenòmen recorrent des del final de la pandèmia de Covid). Jo vaig volar diumenge a Atlanta amb un vol de Delta Airlines (DL195) amb un Airbus 330-900 que anava ple fins la bandera.
Ara bé, de sortida, tots els avions amb origen o destí als Estats Units van amb retard, i en alguns casos, amb molt de retard, fins l'extrem que empalmar amb una connexió després d'arribar al primer aeroport del país ha esdevingut un esport de risc.
La raó d'aquest desgavell és que hi ha hagut un altre "shutdown" (tancament parcial) del pagament dels membres del TSA (Transport Security Agency), el departament que s'ocupa del control de seguretat als aeroports en accedir a la zona de les portes d'embarcament. El "shutdown" fa que estiguin forçats a treballar sense paga mentre no hi hagi un acord de finançament que ha d'aprovar el Senat, i per tant, una part dels funcionaris, senzillament deixen d'anar al seu lloc de treball.
A aquest caos s'hi ha d'afegit una situació de vent, neu i fred excepcional a tot el Midwest i al Nord Est del país, que han provocat un caos addicional al transport, amb incidents i accidents de proporcions gegantines. A Grove City, la ciutat on jo m'estic als Estats Units, al sud de Columbus, la capital de l'estat d'Ohio, hem tingut temperatures realment baixes per estar a l'entrada de la primavera....
La tercera observació, només d'arribar, és l'escalada dels preus de la gasolina (cosa que és una conseqüència directa de la guerra amb l'Iran). Per posar-ho en contexte, el mes de gener, un galó de gasolina (aproximadament 4 litres), costava 2,79 dòlars, mentre que avui en costava, de promig, 3,79, és a dir, un increment del 36% en qüestió de dos mesos. La gasolina és un producte sensible en una societat en la que, en un parc mòbil d'uns 280 milions de vehicles, només entre un 2,5% i un 3% són totalment elèctrics. I a diferència d'Europa, als Estats Units els ciutadans necessiten el cotxe per a tot, per anar a la feina, a comprar, a gaudir de lleure....
I finalment, han començat a arribar alguns cadàvers de la guerra d'Iran. En el cas d'Ohio, 3 dels 13 militars morts des de l'inici de les hostilitats eren d'Ohio. En concret de la Guàrdia Nacional Aèria d'Ohio (121 Air Refueling Wing) que té la base a Rickenbacker, a 5 minuts de Groveport, on nosaltres hi tenim la fàbrica. I això, això sí que és un altre tema ben sensible pels nord-americans. Veure als telenotícies les imatges d'avions de transport que porten els taüts envolcallats amb la bandera de les barres i estrelles és molt dolorós, especialment en un entorn en el que pràcticament ningú no entén què està fent l'exèrcit nord-americà a l'Iran.
Tot això està començant a minar seriosament la popularitat de Donald Trump, fins i tot entre els seus més acèrrims seguidors. Si això no s'atura aviat, les conseqüències les trobarà de ben segur el president a les "mid term elections" de novembre de 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada